|
CRONOLOGÍA DE pAU
8 Naixement a Tars, costa sud de Turquia
Estudia a Jerusalem, als peus de Gamaliel a l’escola
del fariseus
33 Mort de Jesús (Pau té uns 25 anys)
34 Participa en la mort d’Esteve, poc després de la mort de
Jesús
36 Conversió a les portes de Damasc
36-38 Es retira a l’ Aràbia (al sud de Damasc)
39 Torna a Damasc i l’han de despenjar per la muralla
39 Va a Jerusalem 15 dies per saludar les autoritats de
l’Església
40-46 Per consell dels apòstols es retira a Tars, a causa de les
persecucions
46 Bernabé el va a buscar i fan el
Primer viatge missioner amb Bernabé:
Antioquia - Xipre (Salamina) – Pafos – Perge (regió de
Pamfilia) – Antioquia de
Pisídia – Iconi – Listra ( on el deixen mig mort) –
Derbe – retorn per Perge vers
Antioquia (de Síria) d’on havien sortit.
50 Concili de Jerusalem per puntualitzar la pràctica de les
lleis per part dels cristians
Segon viatge missioner amb Siles (o Silvà):
Tars – Derbe – Listra (també amb Timoteu) – Antioquia de
Pisídia– i Frígia,
Galàcia i Míssia) - Tròade (també amb Lluc) – visió del
macedoni: EUROPA –
Filips (Lídia i empresonament) – Tessalònica – Berea –
Atenes – Corint (s’hi queda
un any i mig amb Aquila i
Priscil·la)
51 (Corint) Cartes I i II als
Tessalonicencs (COMENÇA el NTestament)
Jerusalem - Antioquia
Tercer viatge
54 Efes (s’hi queda 3 anys, fent “tendes” amb Aquila i
Priscil·la). Persecució per part
dels argenters de la deesa
“Diana”) Carta I Corintis
(perquè ha rebut notícies) –
57 (id Efes, a la presó) Carta II
Corintis, Filipencs,
57 Corint (hi passa l’hivern)
Gàlates
58 (id Corint) Carta als
Romans – Filips – Tròade ( Pau
predica de nit i ressuscita el
noi). Amb Lluc: – Aso -
Mitilene – Jíos - Samos - Milet (comiat dels ancians
d’Efes) – Cos – Rodes –
Pátara - Tir – Tolemaida - Cesarea (Agab prediu
l’empresonament a
Jerusalem)
58 Jerusalem (col·lecta)
58- 60 Presó a Cesarea Carta a Filèmon,
Cartes a Colocencs, Efesis.
61 Roma (empresonat)
I - II Timoteu i Titus ( Hebreus?)
67 Mort sota la persecució de Neró (a la basílica de S. Pau
Extramurs es troba el seu
cos al 2006) |
DOCTRINA DE LES 14 CARTES DE PAU
Cartes sobre la primera teologia cristiana
I TESSALONICENS
–
Essent la primera carta de Pau a una església que fa poc ha visitat, s’hi
veu l’estimació del seu cor de PARE- MARE (1Tes 2, 1-12), per les
comunitats que funda. Hi exposa un tema candent a l’església primitiva:
falta poc pel Retorn de Jesús? I ho explica una mica com si aquesta
vinguda hagués de ser en vida d’ells.
II TESSALONICENS –
La primera carta ha provocat un malentès: molts han deixat de treballar
pel poc temps que creuen que han de viure. Pau els exhorta a no viure
desvagats, ja que abans del “Dia del Senyor” el mal ha de desaparèixer.
Per tant ara és l’hora d’una ESPERANÇA PERSEVERANT.
Cartes sobre notícies de les primeres comunitats
I CORINTIS –
Després d’haver passat un any i mig a Corint, coneix bé la Comunitat i l’
estima. Per això reacciona davant les notícies que li han arribat de les
seves divisions, i de la seva vida llicenciosa (diuen que un cristià viu
ajuntat a la seva pròpia mare). Amb una profunditat extraordinària els
exhorta a la UNITAT plens de la Saviesa de Déu, no la del “món”. No cal
conèixer res més que al Crist CRUCIFICAT. I exposa les seves idees sobre
el matrimoni, menjar les carns ofertes als ídols amb una gran llibertat
interior, com celebrar les Eucaristies amb els dons de l’Esperit, tot
esmentant els diferents carismes i la PRIMACIA de la CARITAT. I finalment
parla de com seran els nostres cossos ressuscitats (exemple del gra de
blat que es podreix abans de néixer una nova espiga).
II CORINTIS –
Havent sabut que la 1a carta a alguns els ha entristit, mentre d’altres
han menyspreat l’autoritat de Pau, escriu per segona vegada per
consolar-los i fer una defensa del seu apostolat. Com sempre dóna
doctrina, i aprofita l’ocasió per explicar que mentre les coses humanes
passen, nosaltres ens bastim un edifici al cel, ja que l’ amor del Crist
ENS TÉ AGAFATS.
FILIPENCS –
Per haver rebut una ajuda dels filipencs en un moment que passa necessitat
a la presó d’ Efes, Pau els fa una carta d’agraïment. La seva situació li
dóna peu a confessar que en aquest moment de “libació”, sent que EL SEU
VIURE ÉS CRIST. I els hi copia un Himne sobre el Crist que s’ha fet
obedient fins a la mort de Creu, i que això ha estat exalçat. Fora de
Crist tota la resta li semblen “escombraries”
Cartes sobre el seu evangeli: La SALVACIÓ GRATUÏTA
GÀLATES –
En el 2n viatge, Pau ha visitat Galàcia (prop d’ Ankara), en un moment en
què estava malalt i ells, tot i ser una regió pagana, el van acollir
immillorablement. Ara ha tingut notícia que alguns cristians-judaitzants
els volen imposar les lleis jueves. Pau no sols
s’ indigne, sinó que fa una carta tan apassionada com genial, sobre la
Salvació a través de Crist i no de les obres de la Llei. Explica la seva
conversió i el seu “evangeli de la Fe” sense l’esclavitud de la Llei.
Insisteix en l’ Esperit de LLIBERTAT, i en les obres de la carn oposades
als fruits de l’ Esperit.
ROMANS –
Repeteix el mateix tema de la carta als Gàlates, però ampliat. Pel fet que
Roma és considerada el centre del món, i no coneixent personalment aquesta
comunitat, Pau exposa la doctrina, que per ell és bàsica, de forma ben
estructurada. Tots som pecadors, i la Fe ens fa justos per misericòrdia.
Així Déu ens allibera del pecat i de la Llei, i ens dóna
l’ Esperit que ens fa FILLS. Aquest és el PLA UNIVERSAL DE SALVACIÓ.
Cartes fruit de reflexions durant la captivitat (Cesarea o Roma)
FILÈMON –
Filèmon és de Colosses. Essent empresonat a Cesarea, Pau ha “engendrat en
la fe a Onèssim”, un antic esclau de Filèmon. Com que Pau veu en totes les
persones la mateixa dignitat de fills, demana a Filèmon, l’amo d’ Onèssim,
que faci igual.
COLOSSENCS –
Aquesta comunitat ha estat fundada per Epafràs, un deixeble de Pau. Ell
els hi escriu degut a les barreges que fan entre la fe cristiana i la
pagana. Per això és una carta eminentment “cristològica”. Comença
per copiar-los un Himne a Crist: imatge de Déu, cap de l’ Església,
primogènit d’entre els morts, i reconciliador de TOT amb la seva sang.
Havent rebut el baptisme, ells han mort i ressuscitat amb Jesús. Per això
morts a l’ home vell, han de tenir els mateixos sentiments de Jesús.
EFESIS –
Aquest escrit és més una represa impersonal del tema anterior, que una
carta als cristians d’Efes, amb qui ha viscut diversos anys. Comença
copiant igualment un Himne que beneeix Déu que ens ha elegit,
predestinat, i redimit en Crist. En Ell hem passat de la mort a la vida.
Som, doncs, un sol poble fet de jueus i pagans, que, per la Creu de Crist
hem esdevinguts FAMILIARS de Déu. Per això “s’agenolla davant Déu, a fi
que comprenguin la profunditat d’aquest AMOR”. I fa diverses
exhortacions: Edificar per l’ Amor el Cos de Crist. No viure com els
pagans, sinó revestits de la santedat de Déu. Treure bé del moment
present. Viure unes noves relacions familiars.
Cartes pastorals
I TIMOTEU
– Pres a Roma, abans de morir, Pau escriu a Timoteu, el seu fill estimat
de Listra, que l’havia acompanyat en diversos viatges. Ara és bisbe. Li
demana que lliuri un bon combat, fugint de les falses doctrina. I resumeix
el comportament de Jesús com un “misteri de Pietat”. Per tant, que també
ell tingui pietat, ple del Do de Déu.
II TIMOTEU –
En la 2a carta, encara de comiat, amb una tendresa de pare, Pau exhorta a
Timoteu a revifar amb fortalesa el do de Déu que hi ha en ell. Sentint
pròxima la mort, Pau assegura que si morim amb Crist, també viurem amb
Ell. I li aconsella que prediqui oportuna i inoportunament. Ell està a
punt de ser ofert com una libació.
TITUS –
Essent d’origen pagà, Titus va acompanyar Pau a Jerusalem, on ell el féu
circumcidar. Pau li diu com ha de tractar els de la seva comunitat, a fi
de salvar tothom. I li recorda que hem de ser un poble apassionat pel
BÉ.
CARTA ALS HEBREUS –
Amb un to molt diferent, aquesta carta es creu provenir del nucli de
sacerdots jueus convertits al cristianisme, de què parla els Fets dels
apòstols (6,7). La carta té 3 parts: 1-El Sacerdoci de Jesús, el Fill.
2-Jesucrist Sacerdot de la nova Aliança (punt central). 3-Conduta del
cristians davant aquest sacerdoci.
|
Carta als Romans
QUAN VA SER ESCRITA
Durant l'hivern dels anys
57-58,
a la ciutat de Corint (Ac
20,2-3), Pau dicta a Terci (Rm
16,22) aquesta carta des de casa de
Gaius, que acull l'apòstol i tota la comunitat (16,23).
La diaconessa Febe portarà l'escrit als cristians de Roma (16,1)Quan
Pau escriu la carta, és a punt d' anar-se’n a Jerusalem a dur-hi el
fruit de la col·lecta que han organitzat les comunitats de Macedònia
i d' Acaia per ajudar els pobres que hi ha en aquella comunitat (15,25-26).
Per bé que se sent inquiet davant aquest viatge, sobretot a causa
dels jueus incrèduls i dels cristians judaïtzants (15,30-31),
Pau es mostra decidit a fer-lo i manifesta que, en tornar, té la
intenció de passar per Roma, que ell no coneix, de camí cap a Hispània
(15,23-24),
l’ extrem occidental del món conegut fins aleshores, on té intenció
de fer arribar l' evangeli.
IMPORTÀNCIA DE LA CARTA
La carta als Romans conté alguns dels temes més
importants de la teologia paulina: la força salvadora de l'evangeli,
la doctrina de la justificació per la fe, la realitat de la vida en
Crist i amb Crist, l'acció de l'Esperit en els qui creuen.
La carta, segurament a causa de la seva gran
riquesa doctrinal, ha tingut molta influència en la història del
pensament cristià. Sobretot en moments concrets han estat decisives
per a l'Església, com durant les grans controvèrsies sobre el
caràcter gratuït de la salvació de Déu, al segle XVI, amb la
Reforma. Els protestants hi fonamenten la seva teologia sobre la FE
sense les obres.
|
|
ESQUEMA DE LA CARTA
I PART 1-11
Jesús salva els pecadors que tenen FE
- Tots som pecadors, jueus i pagans 1 a 3,20
- Però la Fe en Jesús ens fa justos per la seva misericòrdia
3,21 a 4
· Abraham va ser just per la Fe
Per Jesucrist som justos
- La salvació gratuïta ens dóna l’ alliberament
del pecat i de la Llei 5-7
· On hi hagué el pecat d’Adam, hi sobreabundà la
gràcia de Jesús, el nou Adam
· Ell submergint-nos en la seva mort, ens fa
servidors de Déu per una vida santa.
L’obra de l’ Esperit
- Com que ja no pesa la condemna, podem posseir la vida de l’
Esperit c8
· fonament de la filiació divina i de l’esperança
cristiana
El misteri de la incredulitat jueva
- Malgrat el pecat actual d’ Israel, el PLA de Salvació de Déu és
UNIVERSAL 9-11
|
Oh riquesa del coneixement de Déu:
TOT VE D’ ELL i s’ encamina cap a ELL |
II PART 12-16
Ens hem d’ estimar ja que TOTS som Fill de Déu i SALVATS
Després d’haver vist la misericòrdia de Déu a la 1a part:
- Oferim-li el culte de la nostra CARITAT envers els germans, ja que
ESTIMAR és
la plenitud de la llei 13-13
- Respectem-nos mútuament, ja que tots “som del Senyor”: els febles
i els forts 14-15,13
CONCLUSIÓ 15,14 a 16
El PLA de Déu és la Bona Nova
Pau l’ha anunciat als pagans perquè puguin ser presentats a Déu com
una Ofrena agradable
|
Glòria a Aquell que té poder de
confirmar-nos en la Bona Nova que és la revelació del PLA amagat
en el silenci dels segles |
|
text de la
carta
DEÚ ENS SALVA NO PELS NOSTRES MÈRITS,
SINÓ PERQUÈ ENS ESTIMA
1a
part 1 – 11
jESÚS SALVA ELS PECADORS QUE TENEN FE
1- tots som pecadors: jueus i pagans
c1
a
3’20
(1,1-15)
L’evangeli que Pau anuncia és Jesucrist, a qui tots els pobles deuen
l’OBEDIÈNCIA de la FE:
1
Salutació
1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol,
escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.
2 Aquest
evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures
santes,
3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel
que fa al llinatge humà,
4 però, per obra de l'Esperit Sant,
entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció
d'entre els morts.
Ell, Jesucrist, Senyor nostre,
5 m'ha
fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la
fe, a glòria del seu nom.
6 Entre
aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.
7 A
tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants,
us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de
Jesucrist, el Senyor.
Acció de gràcies a Déu per ells, i
desig de veure’ls
8 Primer
de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots
vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe.
9 Déu,
a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill,
m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres
10 en
les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment
l'oportunitat de venir a veure-us.
11 Desitjo
vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l'Esperit; així
sereu enfortits,
12 o,
més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en
comú vosaltres i jo.
13 Germans, heu de saber que m'he proposat moltes
vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m'ho ha impedit algun
destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l'he
recollit entre els altres pobles.
14 Em
dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants;
15 per
això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a
vosaltres, els qui sou a Roma.
La justícia salvadora de Déu
L’evangeli és poder SALVADOR de Déu per a tot el qui creu.
16 Perquè
no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar
tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles.
17 En
l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i
amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per
la fe.
Justos per
la fe en Jesucrist, malgrat el pecat de tots
El pecat dels pagans és perquè no han
conegut Déu a través de la creació
18 Ara
es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia
dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions.
19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de
Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.
20 D'ençà
que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que
són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les
coses creades. Per això no tenen excusa,
21 ja que, tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ni
li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s'han refiat de
raonaments inútils, i el seu cor insensat s'ha omplert de foscor.
I han adorat els ídols
22 Presumint
de savis, s'han tornat necis, 23 i han
bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d'homes mortals,
d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. 24 Per
això Déu ha permès que seguissin els seus desigs i els ha deixat a mercè
de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han
bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les
criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!
26 Per això Déu els ha deixat a mercè
de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per
un ús contra natura, 27 i igualment els
homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els
uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han
rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I
encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè
d'uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte:
29 s'han omplert de tota mena
d'injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se'ls veu plens d'enveja,
homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors,
30 calumniadors, enemics de Déu,
insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als
pares, 31 gent sense seny ni lleialtat,
sense cor ni compassió. 32 Tots aquests
coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen
la mort; però no solament es comporten d'aquesta manera, sinó que encara
aplaudeixen els qui fan com ells.
El pecat dels jueus és perquè
judiquen els pagans, menyspreant així la BONDAT de Déu que invita al
penediment, però ells actuen igual
2
1 Per
això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els
altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com
ells.
2 Tothom sap que Déu castiga justament els qui
cometen aquells actes.
3 I
tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que
t'escaparàs del judici de Déu?
4 ¿O
és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat
i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et
convida a la conversió?
5 El
teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia
del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu.
6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres:
7 la vida eterna,
als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria,
l'honor i la immortalitat;
8 el
càstig,
als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la mentida!
9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa
el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles,
10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé,
primer als jueus i després als dels altres pobles.
11 Déu no fa distinció de persones.
El judici de jueus i pagans
12 Així,
doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la
perdició al marge d'aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei,
seran judicats segons aquesta Llei.
13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten
la Llei: només són fets justos els qui la compleixen.
14 En
efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per
inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès,
però segueixen una llei interior.
15 Així demostren que les obres manades per la Llei
estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la
seva consciència, que els acusen o els defensen.
16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord
amb l'evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist,
les accions amagades dels homes.
El pecat dels jueus que ensenyen als
altres, però ells no compleixen la llei
17 Tu,
en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i
poses el teu orgull en Déu:
18 coneixes
la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor;
19 et
refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca,
20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben,
ja que en la Llei trobes l'expressió clara del coneixement i de la
veritat.
21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no
t'ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes;
22 tu
que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols,
espolies els seus temples;
23 tu
que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la,
24 tal
com diu l'Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de
Déu.
La circumcisió del cor
25 Perquè
la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes,
ets com un incircumcís.
26 En canvi, si l'incircumcís observa els preceptes de
la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís.
27 I
així el qui ha nascut pagà i incircumcís, però que compleix la Llei, et
jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la
compleixes.
28 El
veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable
circumcisió és la que es veu externament.
29 És
jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és
la del cor, la que ve per l'Esperit i no en virtut de la lletra de la
Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.
¿Si Déu salva els pagans per la
infidelitat dels jueus, per què ser fidels?
3
1 Així,
doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió?
2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc,
perquè Déu ha confiat la seva paraula precisament als jueus.
3 I encara que alguns d'ells no han cregut, ¿és que
la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu?
4 De cap manera! Déu continua essent fidel, encara
que tots els homes siguin infidels, tal com diu l'Escriptura:
Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et
cridi a judici.
5 Ara
bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des
d'un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: És que
Déu és injust quan aboca el seu càstig?
6 De
cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món?
7 Alguns diuen: Si la meva infidelitat és una
ocasió perquè Déu mostri més gloriosament la seva fidelitat, ¿encara
hauré de ser jutjat com a pecador?
8 Altres m'acusen d'ensenyar: Fem el mal perquè
se'n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser
condemnats.
9 Per
tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del
tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del
pecat, tant els jueus com els altres pobles.
10 Ho diu l'Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol.
11 No hi ha ningú assenyat, ningú
que cerqui Déu. 12 Tots plegats
s'han desviat i pervertit: ningú no fa el bé, ni un de sol.
13 La seva gola és un sepulcre
obert, la seva llengua trama enganys; porten als llavis verí
d'escurçó, 14 tenen la boca
plena de malediccions i d'amargor. 15 Els
seus peus corren a vessar sang, 16 deixen
arreu on passen devastació i calamitats
17 i no coneixen el camí de la pau.
18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara
bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s'adreça als qui estan
sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de
sotmetre's al judici de Déu, 20 perquè
ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei.
La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
LA misericòrdia DÉU ENS FA JUSTOS
Jueus i pagans justos per la fe en Jesucrist
21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei,
s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni
els llibres de la Llei i dels Profetes.
22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a
tots els qui creuen, sense fer cap distinció,
23 ja
que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.
24 Ara, però, ell els fa justos purament per
gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.
25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la
seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe;
ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els
pecats comesos en el passat,
26 en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en
el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és
just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
27 Per
tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat
exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la
fe.
28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just
gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei.
29 ¿O
és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí,
també ho és dels pagans,
30 ja
que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els
incircumcisos.
31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al
contrari: la refermem!
L'exemple d'Abraham que és just per la Fe
41 I què direm, doncs, d'Abraham,
el pare del nostre llinatge? 2 Si
hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de
gloriar-se'n, però no davant de Déu. 3 En
efecte, diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho
comptà com a justícia. 4 Al
qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a
paga d'un deute; 5 mentre que al qui no
ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents,
Déu li compta la seva fe com a justícia. 6 També
David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les
obres, i diu: 7 Feliços els qui han
vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats!
8 Feliç l'home a qui el Senyor no té
en compte el pecat!
9 Tanmateix, les paraules
d'aquesta benaurança, ¿s'apliquen només als circumcisos, o també als
incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia.
10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans
o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís.
11 Precisament Abraham va rebre la
circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la
fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui
creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia,
12 i també dels circumcisos que, a més
de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja
tenia abans de la circumcisió.
Gratuïtament TOTS som fills d’abraham
13 Abraham i la seva descendència
no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la
Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe.
14 De fet, si l'herència s'aconseguís
en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada;
15 d'altra banda, la Llei comporta un
càstig, perquè, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió.
16 Per això els qui ara són hereus en virtut de la fe, ho són
per pura gràcia. La promesa, doncs, va quedar assegurada a tota la
descendència, no tan sols als qui havien d'observar la Llei, sinó també
als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres,
17 tal com diu l'Escriptura: T'he
fet pare d'una multitud de pobles. Abraham va creure en Déu, que fa
reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia.
18 Esperant contra tota esperança, va
creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles, d'acord amb el
que diu l'Escriptura: Així serà la teva descendència.
19 Abraham no va defallir en la fe tot
i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com
mortes estaven les entranyes de Sara.
Com a Abraham, Déu ens té en compta la FE en la resurrecció
20 Al
contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat,
sinó que va enfortir la seva fe i donà glòria a Déu.
21 Estava del tot convençut que Déu és
prou poderós per a complir allò que ha promès.
22 Per això també llegim: Li ho comptà com a justícia.
23 I si es va escriure li ho comptà,
no va ser tan sols per a ell, 24 sinó
també per a nosaltres, a qui Déu també havia de comptar la fe:
nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús,
Senyor nostre, 25 entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i
ressuscitat per fer-nos justos.
PER JESÚS, el nou adam tots SOM JUSTOS
riqueses de
la justificació: la salvació gratuïta aporta l’alliberament del pecat i de
la llei 5-7
De la Llei a la vida en l' Esperit
Justificats i salvats per Jesucrit podem gloriar-nos d’ Ell
5 1 Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau
amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist.
2 Per
ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en
ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu.
3 Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem
motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència;
4 la paciència, virtut provada; la virtut provada,
esperança.
5 I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos
l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.
6 Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en
el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents.
7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués
morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a
morir per un home bo.
8 Però
Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per
nosaltres quan encara érem pecadors.
9 Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la
sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist.
10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser
reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem
reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.
11 Més
encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat,
trobem motiu de gloriar-nos en Déu.
Amb Jesucrist, ha començat una nova descendència
Malgrat Adam va pecar, en Jesús ha sobreabundat la gràcia
12 Per
obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà
també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han
pecat.
13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia
en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser
sancionat.
14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que
va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una
transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de
venir.
15 Però el do no té comparació amb la
falta,
perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament
s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un
sol home, Jesucrist.
16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les
conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el
judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do
acaba fent-nos justos.
17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha
imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de
gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol,
Jesucrist.
18 Per
tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots
els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets
justos i obtenen la vida.
19 Així
com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors,
també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.
20 La Llei,
doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on
abundà el pecat, sobreabundà la gràcia,
21 de
manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara
imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida
eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.
LA VIDA NOVA:
PER LA “MORT”, ALLIBERAMENT DEL PECAT I DE LA LLEI
Submergint-nos en la
seva mort,
som servidors de déu
per una vida santa
6
1 Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat
perquè abundi més la gràcia?
2 De cap manera!
Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat?
3 ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats
en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?
4 Pel
baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per
l'acció poderosa del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també
nosaltres emprenguem una nova vida.
5 I
si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva,
també ho estarem per la seva resurrecció.
6 Sapiguem-ho
bé: allò que érem abans ha estat crucificat amb ell; és a dir, el nostre
jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del
pecat.
7 Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat.
8 I
si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell.
9 Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els
morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell.
10 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per
sempre, però ara que viu, viu per a Déu.
11 Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al
pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.
Allibertas de l’esclavatge del pecat,
entrem al servei del Bé
12 Ara,
per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us
sotmeteu a les seves passions.
13 No
poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per
a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida,
i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer
el bé.
14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre.
Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
15 Què,
doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és
permès de pecar? De cap manera!
16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al
servei d'algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l'amo que obeïu: per
tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu Déu, que
dóna la justícia.
17 Vosaltres
éreu esclaus del pecat, però us heu sotmès de cor a la doctrina que us ha
estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu!
18 Així,
lliures de l'esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la
justícia de Déu.
Porteu una vida santa, com a do
gratuït de Déu
19 (Com que sou febles, us estic parlant amb
comparacions humanes.) Així com vau posar els vostres membres com a
esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida
indigna, poseu-vos ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i
porteu una vida santa.
20 Mentre
éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d'aquesta justícia.
21 Però quin fruit en trèieu, d'aquella vida? Ara us
n'avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort.
22 En canvi, ara, lliures de l'esclavatge del pecat i
esdevinguts esclaus al servei de Déu, doneu el fruit d'una vida santa,
que us portarà a la vida eterna.
23 La paga del pecat és la mort, però el
do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Per la mort de Crist, alliberats del poder de la Llei que ens fa
conèixer el pecat
7
1 Germans,
us parlo com a gent entesa en lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre
les persones només mentre viuen. 2 Així,
la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit
mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit.
3 Per tant, si la dona s'uneix a un
altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor,
queda lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir
adúltera.
4 Doncs
bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà
de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha
ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu.
5 Quan estàvem a mercè dels desigs
terrenals, les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei,
actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten
a la mort. 6 Però ara hem estat
deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara
servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no segons la lletra
envellida de la Llei.
7 Què
direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he
conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis
mals desigs, jo no hauria tingut cap mal desig.
8 Però el pecat va aprofitar l'ocasió
que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals
desigs; perquè, sense Llei, el pecat és mort.
9 En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament,
el pecat va reviure, 10 i jo vaig
morir. D'aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va
dur-me a la mort: 11 el pecat va
aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar
i, valent-se del manament, em féu morir. 12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Ara
bé, ¿és possible que una cosa bona m'hagi portat a la mort? De cap manera!
És el pecat el que s'ha servit d'una cosa bona i m'ha portat a la mort;
servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva
enorme malícia ha quedat en evidència.
14 Sabem
que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a
esclau al pecat. 15 No entenc què faig,
perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto.
16 Si faig, doncs, allò que no vull,
reconec que la Llei és bona; 17 però
aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita dintre meu.
Allibertas del mal que fem sense voler, i del bé que volem i no
fem
18 Sé
que el bé no habita dintre meu, és a dir, que sóc feble. Veig que sóc
capaç de voler el bé, però no de fer-lo:
19 no
faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.
20 Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no
sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu.
21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però
alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal.
22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de
Déu,
23 però veig en els membres del meu cos una altra llei
que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del
pecat que porto dintre meu.
24 Que
en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la
mort?
25 Déu,
a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home
feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat.
l’ obra de l’esperit
|
INTRODUCCIÓ
A ROMANS 8
Després d’haver dit que tots som
pecadors, que la salvació ens ve per la FE en Jesús, que aquesta
Salvació és GRATUÏTA i que ens dóna l’ ALLIBERAMENT del pecat i de la
Llei
El
cap8 ens parla de la
VIDA de l’ ESPERIT, fonament de la nostra Esperança:
- La vida de l’Esperit
Amb l’Esperit complim la Justícia de la Llei, que és l’ AMOR.
Els interessos de la carn duen a la mort, els de l’ Esperit a la Vida
Encara que haguem de morir, Aquell qui ha Ressuscitat Jesús,
gràcies a l’ Esperit ens ressuscitarà a nosaltres.
Ja que l’ Esperit ens fa Fills de Déu, a qui podem dir PARE.
- Salvats en esperança
L’ univers gemega esperant ser alliberat
I també nosaltres, que tenim l’ Esperit com a primícies, gemeguem amb
ell esperant ser
plenament FILLS
Nosaltres preguem per l’ Esperit, que intercedeix per nosaltres amb
gemecs inefables
Som destinats a ser imatges del Fill, com a cridats, justificats i
glorificats
- Ningú no ens pot separar de l’ amor de Déu en Crist
Déu que no va plànyer el propi Fill, ens ho dóna TOT en Ell
Qui ens pot, doncs, condemnar?
Qui ens pot separar del Crist que va morir, ressuscitar, i seu a la
dreta de Déu intercedint per nosaltres?
La tribulació, l’angoixa, la persecució, la mort... sofertes per amor
a Aquell que va morir,
i sabent que “tot ho podem amb la seva força”, ens fan VENCEDORS
en Ell.
RES, doncs, no ens pot separar de l’ AMOR DE DÉU
que s’ha manifestat a nosaltres, A TRAVÉS DE JESUCRIST
|
com que ja no pesa la condemna,
podem posseir la vida de l’ esperit
Complint la Llei de l’Esperit viurem la filiació i l’esperança
8
1 Ara
ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist,
2 perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en
Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a
fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut
semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha
condemnat el pecat que hi ha en l'home
4 perquè
les exigències justes de la Llei es compleixin en nosaltres, que no vivim
d'acord amb els desigs terrenals sinó d'acord amb l'Esperit.
5 Els
qui segueixen els desigs terrenals s'interessen per les coses terrenals;
els qui segueixen els impulsos de l'Esperit s'interessen per les coses de
l'Esperit.
6 Els interessos terrenals porten a la mort, mentre
que els de l'Esperit duen a la vida i a la pau.
7 I
és que els interessos terrenals porten a l'enemistat amb Déu, ja que no
volen sotmetre's a la seva llei ni s'hi podrien sotmetre.
8 Per
això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara
bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb
l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú
de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist.
10 Però
si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per
culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos.
11 I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui
va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit
que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els
morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
L’ Esperit ens fa fills de Déu
12 Així,
doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals
perquè hàgim de viure segons aquests desigs.
13 Si
visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres
terrenals, viureu.
14 Tots
els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.
15 Perquè
vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en
el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:
« Abba, Pare!»
16 Així
l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som
fills de Déu.
17 I si som fills, també som hereus:
hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats
amb ell.
La creació i tots nosaltres
ESPEREM que es revel·li la glorificació del fills de Déu
18 Jo
penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la
glòria que s'ha de revelar en nosaltres.
19 Perquè l'univers creat espera amb
impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament:
20 l'univers
creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha
sotmès, però manté l'esperança
21 que
també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la
llibertat i la glòria dels fills de Déu.
22 Sabem
prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm
l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de
ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
24 Hem estat salvats, però només en
esperança.
Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què
s'ha d'esperar?
25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i
ho anhelem amb constància.
L’ Esperit ens ajuda a pregar
26 Igualment,
l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de
pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no
es poden expressar.
27 I
el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit
intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.
28 Sabem
que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit
cridar;
29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha
destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una
multitud de germans.
30 I
als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també
els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.
Qui ens pot separar de l’ amor de Crist?
FONAMENT DE l’ ESPERANÇA CRISTIANA
31 Què
direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en
contra?
32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que
el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb
ell?
33 Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu
mateix els fa justos?
34 Qui
gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va
ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres?
35 Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La
tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort
violenta?
36 Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem
morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar.
37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors
gràcies a aquell qui ens estima.
38 N'estic
cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present
ni el futur, ni els poders,
39 ni
el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà
separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
EL MISTERI DE LA INCREDULITAT JUEVA
MALGRAT EL PECAT ACTUAL D’ ISRAEL, EL PLA DE SALVACIÓ
DE DÉU ÉS UNIVERSAL 9-11
Lloc d’ Israel dins
aquesta SALVACIÓ GRATUÏTA de Déu: Israel és el poble escollit per Déu, ja
que d’ ell ha sortit el Crist i les promeses de Déu. Però Déu té compassió
de qui vol
9
1 Unit
a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per
l'Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo,
2 que
sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor.
3 Pel
bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser
maleït i separat del Crist!
4 Com
a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les
aliances, la Llei, el culte i les promeses;
|