A l'abadessa Anna Ma de Belloch la succeí Caterina Çarrovira
al 1620 amb un mandat només de dos anys. Durant l'abadiat de
Hipòlita Despujol (1622-1637), fou priora Domna Dorotea
Çarrovira, que escrigué les "Memòries autògrafes",
que són els llibres 1 i 15 del "Tractat de les Santes"
i varis "Manuscrits", encara existents.
Del 1637 al 1644 fou ella mateixa (Dorotea) l'abadessa.
Després fou elegida abadessa Susanna Sacosta fins al 1669. Havia
entrat al monestir a l'edat de 7 anys, i va fer la professió quan
en tenia 20. A causa de les guerres contra França i concretament
la dels "Segadors", no va ser beneïda fins al
1648.Va sofrir molt durant aquest període de guerres,
setges, i pestes. Però feu tot el possible per tal que res no
faltés a les monges. Morí en opinió de santedat.
La següent abadessa fou Maria Àngela de Graell, amb un mandat
molt curt (1669-1681).
La darrera abadessa d'aquest segle fou Eulàlia Vilar (1681-1709),
confirmada pel Papa Innocenci XI. Durant el seu temps, D. Carles
Llupià va fer una important donació a la seva filla monja Domna
Manuela Llupià.
Però li arribaren, ben aviat, maltempsades. Al 5 de juliol de 1691 aparegué a Barcelona l'armada
francesa. Per aquest motiu l'Abat Baltasar Muntaner aconsellà a
l'abadessa que totes les monges sortissin del Monestir, amb tot,
ella cregué que només calia que marxessin les escolanes, ja que
semblava que l'armada francesa es retirava. Però el dia 10,
mentre resaven Matines, les avisaren del perill era
imminent. I en caure, en aquell moment, una bomba al terrat del
Monestir, malmeté la capella, el Chor i la porteria. Per sort
només causà ferides a Domna Joana de Mata, i a un criat. Fou tan
fort l'espant, que totes les monges marxaren immediatament, sense
endur-se res absolutament. El Monestir i la ciutat eren totalment
en flames.
Les monges demanaren ajut al convent dels Frares Menors, que
atengueren primer de tot a la germana greument ferida, que aviat
es recuperà. Les altres monges es refugiaren en cases de parents
i coneguts fins al dia 28 del mateix mes, que pogueren retornar al
Monestir.
Però per la Pentecosta del 1697 els francesos tornaren a assetjar la
ciutat, i aleshores elles no sols hagueren de tornar a marxar,
sinó que en tornar-hi, al mes d' agost,
trobaren bona part del monestir, sobretot el dormitori i el claustre, destruïts per les bombes.
Com que el Monestir era situat al Barri de la Ribera, adossat a la
porta anomenada de St. Daniel, vora el Portal Nou, sovint va ser atacat des del mar.
Amb l'abadessa següent el monestir viurà, doncs, l'assalt de
l'11 de setembre de 1714.
Copio la nota de "LA GUERRA DELS NOU ANYS", Campanya a
Catalunya:
L'únic teatre d'operacions decisiu al continent europeu fou Catalunya.
Les tropes espanyoles només podien oferir resistència, i els
aliats eren incapaços de prestar suport suficient. Els combats
van estar dominats per la guerra amfíbia, on l'assistència naval
era necessària per assetjar les ciutats costaneres. Les forces
franceses eren 12.000 homes el 1690
però van baixar a 10.000 el 1691.
El 1694, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el
front català va créixer en importància i les tropes franceses
van pujar a 26.000 homes. Roses
va caure el 1693
i els francesos van vèncer als espanyols a la batalla
de Verges el 27
de maig de 1694, prenent Palamós
el 10 de juny i Girona
el 29. L'arribada de la flota aliada comandada per l'almirall
Russell va evitar el setge que es planejava per Barcelona,
però després que la flota marxés de Cadis
al nord, el 1696,
Vendôme,
amb la flota francesa de Victor-Marie
d'Estrées, va capturar Barcelona el 1697, la major
acció bèlica del final de la guerra.
|
FOTOGRAFIES DE L'INTERIOR DEL MONESTIR
