L'EUCARISTIA  DEL  DIUMENGE

Va dir el Senyor:

entre vosaltres aquest

serà el dia primer.

Parleu així a la comunitat:

Que cadascú 
ho celebri en família.

No hi haurà ningú
que per a vosaltres
sigui foraster.

Heu de menjar amb
la cintura cenyida,

les sandàlies posades,

i el bastó a la mà.

Deixareu la porta entreoberta

i menjareu de pressa,

perquè el Senyor ha de passar.

Quan el fill petit us pregunti

per què feu això?

Li direu que és el memorial

que cal celebrar

de generació en generació.

I li explicareu

tota la grandesa

de l’obra de Déu.

Si, Jesús,

aplegats en comunitat

sense que ningú
s’hi senti estrany,

amb els llums encesos

i el cos cenyit

a punt de marxar,

perquè en el nostre viure
és provisional,

i deixant record

als qui vindran

del teu gran amor

per la humanitat,
et diem:

Ara aquí baix,

en el misteri velat

i entre enigmes i senyals,

però una altra vegada

allà dalt,

en la plena realitat acomplerta.

Mira, si vols entrar,

la porta de casa és oberta.