|
|
VIDA MONÀSTICA |
|
|
VIDA MONÀSTICA |
| Monestir on Sant Benet va escriure la REGLA, al final de la seva vida |
|
|
|
|
|
LES
MARES DEL DESERT |
|
|
|
|
|
|
MAPES DELS ORÍGENS DELS MONESTIRS D'EGIPTE |
|
|
|
|
|
Els
pensaments que trobareu clicant a baix Estan
agrupats per Són
extrets del llibre: |
|
|
|
|
|
|
|
|
COM ES MANTENEN ELS MONESTIRS? |
|
Si abans molts monestirs tenien com a Regla, el viure
d'almoines, a nosaltres Sant Benet diu en el cap. 48 de la seva Regla, que
hem d'estar contents "si vivim del treball de les nostres
mans". I crec que avui dia no trobaríem cap monestir que encara
subsistís només amb almoines. Si la nostra vida, com la de Jesús, volem que sigui un "servei" a la societat ("no hem vingut pas per a ser servides..."), seria una contradicció viure a costa dels altres. Recordo que un dia, atenent la porta del nostre monestir, es va deixar caure un curiós que, després d'assegurar que ell no creia en "res d'això", va afirmar sense gaire miraments, que era impossible que subsistisim sense subvencions. I no es volia creure que a bona part dels monestirs es viu, sobretot, de la seguretat social i del treball. Per contra, un monjo que coneixia bé els monestirs benedictins femenins d'Espanya, estava admirat de com les monges ens havíem espavilat amb treballs remuneratius per guanyar-nos la vida. Les formes de treball, han anat canviant amb el temps. Sovint s'han deixat les escoles, per retornar a treballs que permetin uns ritmes menys competitius i accelerats, i potser més propis d'una vida de pregària. Nosaltres, concretament, fa més de 40 anys que ens dediquem a la ceràmica. Una feina que estimem sobretot per dos motius: perquè ens ajuda a compartir el missatge religiós que procurem viure, i perquè, pel fet de ser creativa, ens permet traduir en bellesa allò que constantment rebem de Déu. Val a dir que en aquest moment estem estudiant com ampliar l'oferta, que degut a circumstàncies diferents, a vegades proporciona uns ingressos insuficients. Amb tot creiem que podem donar gràcies a Déu pel fet de tenir un treball que no sols ens ajuda a la subsistència, sinó que ens fa solidàries amb la societat en la que vivim. Àdhuc ajudant als qui estan més desafavorits en la mesura que podem. |
|
|
|
|
|
EL SILENCI PORTA A LA PREGÀRIA? |
|
És evident que si vivim agitats i neguitosos durant tot el dia, no podrem
pretendre que amb 10 minuts de silenci ja entrem en contacte amb Déu a través
d'una
pregària silenciosa i reposada. El clima de silenci ha d'agafar tota la vida, no pas pel mutisme, sinó a través d'una pau interior que és fruit de procurar unir el teu voler al de Déu. Podríem parlar d'un estil de viure que no es queda a flor de pell, on només estàs pendent dels gustos, i on les passions ens traeixen constantment. Sinó un acostumar-te a buscar les motivacions més profundes de les teves actuacions, i on et trobes amb Déu, que és el veritable motor de la nostra existència. Podríem dir que s'entra en un clima de silenci, quan procures actuar dins
l'àmbit de l'AMOR, propi de Déu. El silenci, doncs, no tindria tant a veure amb el soroll exterior, com amb les "veus" interiors. Podem estar en "silenci" enmig d'una multitud, i podem "cridar esbojarradament" estant sols en una habitació. |
|
|
|
|
|
LA FORÇA DE VOLUNTAT |
|
M'agrada començar explicant un conte del llibre: "Sí, val la pena
viure". Un llibre antic, però molt recomanable. En una habitació on hi havia uns gats, tot d'un plegat va aparèixer una rata. El gat més jove va començar a perseguir-la, però va haver de claudicar esgotat, perquè la rata se li feia sempre esmunyedissa. Després va prendre el relleu un gat astut, que es va dedicar a posar trampes a la rata, però ella mai no s'hi va agafar, de manera que també hagué de donar-se per vençut. Finalment un gat vell, es va plantar al mig de l'estança i es va posar a dormir tranquil·lament. Després de passar tres dies dormint, la rata, encuriosida, s'hi va acostar pensant que aquell gat no feia res. Llavors ell, d'una engrapada se la va menjar. És que l'èxit de la força de voluntat no està tant en esforçar-se per
fer el que creus que has de fer, fins a l'esgotament, com posar-t'hi tranquil. I
si pot ser, "més que fer el que ens agrada, fer que ens agradi allò que
hem de fer". Llavors la força de voluntat no és tant un anar contra corrent d'allò que ens sembla agradable, sinó un esforçar-nos per veure la part BONA de la vida, tot llençant-hi amb tot el cor. Sant Benet diu que al començament el camí és estret, però que després
es corre a ple cor. Al cap de 50 anys de viure sota la seva Regla, estic
convençuda que té tota la raó. |
|
|
|
COMPRENDRE L'EXPRESSIÓ "VIDA ETERNA" |
|
A partir de la Pentecosta, tots sabem que la vida eterna ja ha començat en
aquest món. Jesús ho diu clarament a l'evangeli de St. Joan "la vida eterna és que us coneguin a Vós (el Pare), i a Aquell que Vós heu enviat (Jesús)". Conèixer, doncs, encara que només sigui en la Fe, el Déu de Nostre Senyor Jesucrist, és començar a posseir, ja ara, la vida eterna. I el camí per conèixer Déu, no passa per fer molts estudis i reflexions, sinó per ESTIMAR MOLT. Diu Jesús: "si estimeu tothom, fins els qui no us estimen o us odien, sereu fills del Pare celestial que fa sortir el sol sobre bons i dolents". Encara que la vida eterna comenci en aquest món, sabem que ara només és un tast del que ens espera, i que arribarà a plenitud quan, després de la mort, "veurem Déu tal com és". Segons St. Agustí: "És molt més gran el que Déu ens ha donat que el que ens espera. Un dia, realment, conviurem amb Déu, però ja ara Déu conviu amb nosaltres. Déu ha establert ja ara amb nosaltres un intercanvi admirable. Ell ha pres de nosaltres la font de la mort, i ens ha donat d'Ell la font de la VIDA" |
|
|
|
|
|
|
UN
MONESTIR VIST PER DINS |
|
Pel fet de tenir
diversos temes demanats sobre la vida |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Algunes monges de la nostra Comunitat vam tenir la sort de conèixer el Prior, Pare Christian, en una reunió MONÀSTICA. Era un any abans de la seva mort atroç, i realment ens va commoure sentir-li dir serenament:
"ara estem esperant, d'un dia a l'altre, que tornin per matar-nos
|
ORDES MONÀSTIQUES FEMENINES DE BARCELONA
|
|
| LLIBRE "El Pare Sant Benet" (3a edició) |
|
Cada
dia has d'aprendre a dir, tot inclinat l'oïda interior: "Parleu,
Senyor".
|
|
|
PROFESSIÓ
DE LA Gna. |
| DIÀLEG |
|
Pistes per pregar més i
millor:
Penso que més que pregar molt, o molt
bé, l'important és trobar-te amb Déu tal com ets. Déu ens estima a
NOSALTRES, no les nostres paraules.
L'evangeli diu: "entra a la
teva cambra, tanca la porta i prega Déu en el secret" del teu
interior. En fi, aquest viure-ho tot "sota la mirada de Déu", que vol St. Benet, és evident que demana un dedicar-li un temps exclusiu, cada dia. Encara que sigui poca estona. |
RESPOSTES a preguntes anteriors
Respostes anteriors (clic) Per què no hi ha benedictins a València?
Autonomia dels monestirs
Elecció dels abats/abadesses
Mobilitat dels monjos/ges
Àpats monàstics
Ritme d'oració
Aportació de St. Benet d'Aniana al monaquisme
Vida solitària
Vocació sacerdotal
Estimar el proïsme com a un mateix
|
TU P R E G U N T E S |
MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT
