VISITEU L'EXPOSICIÓ
ÍNDEX
Definició de Dons i Talents
"Demostració a Teòfil", de Lluc (evangeli) una obra d' estudiosos
ATLES BÍBLIC
LES DONES BÍBLIQUES LES MATRIARQUES LES DONES DE L' ÈXODE LES DONES DE LES AUTONOMÍES (retorn) PREGAR AMB ELS SALMS (CLIC) JERUSALEM Esplanada on hi havia el Temple a l'AT En aquest Power Point trobareu els 150 salms agrupats en les diferents col·leccions que formen el llibre del SALTERI. Pot servir per pregar més concretament a través de cadascun dels salms. Imprès, pot ser útil tenir-ho a la vista en el moment de recitar-los. (retorn) ELS SALMS UN A UN (CLIC) En aquest hipervincle trobareu els salms explicats un a un, d'acord amb els grups del PowerPoint anterior 150 POWERPOINTS DELS SALMS Preparats per Mn Antonio Agpolo, prevere d'Almeria i traduïts al català per Mn Fradera Introducció salms / Salm 001 / Salm 002 / Salm 003 / Salm 004 / Salm 005 / Salm 006 / Salm 007 / Salm 008 / Salm 009a / Salm 109b / Salm 010 / Salm 011 / Salm 112 / Salm 013 / Salm 014 / Salm 015 / Salm 016 / Salm 017 / Salm 018 / Salm 019 / Salm 020 / Salm 021 / Salm 022 / Salm 023 / Salm 024 / Salm 025 / Salm 026 / Salm 027 / Salm 028 / Salm 029 / Salm 030 / Salm 031 / Salm 032 / Salm 033 / Salm 034 / Salm 035 / Salm 036 / Salm 037 / Salm 038 / Salm 039 / Salm 040 / Salm 041 / Salm 042 / Salm 043 / Salm 044 / Salm 045 / Salm 046 / Salm 047 / Salm 048 / Salm 049 / Salm 050 / Salm 051 / Salm 052 / Salm 053 / Salm 054 / Salm 055 / Salm 056 / Salm 057 / Salm 058 / Salm 059 / Salm 060 / Salm 061 / Salm 062 / Salm 063 / Salm 064 / Salm 065 / Salm 066 / Salm 067 / Salm 068 / Salm 069 / Salm 070 / Salm 071 / Salm 072 / Salm 073 / Salm 074 / Salm 075 / Salm 076 / Salm 077 / Salm 078 / Salm 079 / Salm 080 / Salm 081 / Salm 082 / Salm 083 / Salm 084 / Salm 085 / Salm 086 / Salm 087 / Salm 088 / Salm 089 / Salm 090 / Salm 091 / Salm 092 / Salm 093 / Salm 094 / Salm 095 / Salm 096 / Salm 097 / Salm 098 / Salm 099 / Salm 100 / Salm 101 / Salm 102 / Salm 103 / Salm 104 / Salm 105 / Salm 106 / Salm 107 / Salm 108 / Salm 109 / Salm 110 / Salm 111 / Salm 112 / Salm 113 / Salm 114 / Salm 115 / Salm 116 / Salm 117 / Salm 118 / Salm 119 / Salm 120 / Salm 121 / Salm 122 / Salm 123 / Salm 124 / Salm 125 / Salm 126 / Salm 127 / Salm 128 / Salm 129 / Salm 130 / Salm 131 / Salm 132 / Salm 133 / Salm 134 / Salm 135 / Salm 136 / Salm 137 / Salm 138 / Salm 139 / Salm 140 / Salm 141 / Salm 142 / Salm 143 / Salm 144 / Salm 145 / Salm 146 / Salm 147 / Salm 148 / Salm 149 / Salm 150 (retorn) EL LLIBRE DE RUT Malgrat el Pròleg (1,1-5), situa el llibre a l’època dels Jutges (s XIaC), en realitat l’escrit és del temps d’Esdres (sIVaC), i és una crítica contra la llei vigent que prohibia els matrimonis mixtes d’israelites amb estrangeres. Ho fa explicant una història exemplar sobre el matrimoni de Booz (jueu) amb Rut (moabita). Si tenim present Gen 60, amb l’origen incestuós dels “Ammonites” i dels “Moabites” (segons en relat, els dos pobles són fruit de la unió sexual de les filles de Lot amb el seu pare), ens adonarem aviat que l’argument del Llibre és força compromès: Déu beneeix la filla d’una raça abominable pel poble d’Israel, fent-la mare del Messies. El privilegi més gran que esperaven tenir les dones d’Israel. Rut, la moabita, ens és proposada com l’heroïna d’una història que acaba inserint-la en la genealogia de Jesús, junt amb Tamar (també incestuosa), Rahab (prostituta) i Betsabé (l’esposa infidel). Totes quatre estrangeres. LA 1ª ESCENA- 1,6-22- Explica el retorn de Noemí a Israel, el seu poble, amb Rut, la seva nora fidel. Noemí és una vídua amargada per la mort del seu marit i els dos fills, durant la seva estada a l'exili. La 2ª ESCENA c2 Ens situa Rut recollint les espigues que els segadors deixen abandonades als camps de Booz, al temps de la collita. Segons la Bíblia aquest és el mitjà de subsistència dels estrangers que viuen a Israel. L’escena té una tendresa emocionant. En la 3ª ESCENA c3, Rut fa una estratègia legal a l’Israel antic, a fi d’oferir-se a Booz en matrimoni. De fet ell la lloa dient que el fet d’escollir-lo com a marit és la 2ª prova de fidelitat millor encara que la primera (acompanyar la seva sogra, deixant la pròpia terra). En la 4ª ESCENA c4,1-11, Booz la pren per esposa seguint fidelment les lleis jueves. La benedicció que rep, a la plaça del poble (Betlem), ja presagia la felicitat de la nova llar: “Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva, que la faci com Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel”. El llibre acaba (4,12-20) amb el naixement d’Obed i la llista genealògica que va de Judà fins a David i que queda inserida en la llista de l’evangeli de Mateu. L’originalitat del llibre no sols està en el protagonisme femení, sinó en com s’hi subratlla al FIDELITAT d’una dona que per Israel era una heretge (moabita). L’actualitat del llibre, per desgràcia, és evident. No sols pel poc respecte i violència contra les dones, sinó per la situació en què viuen moltes vídues del nostre 3er mil·leni. Ens ho podrien explicar els 35 milions de vídues de la Índia que, com Vishakah o Arhati, que als 10 anys van ser venudes en “esclavatge” matrimonial, i que després d`haver servit per a tot, en enviudar ja no els queda sinó malviure, morint de fam pels carrers de Vrindavan (la ciutat de les viudes). Crec que llegir aquestes ratlles, ens hauria de fer revaloritzar la tasca de les dones en la nostra societat, tot posant les vídues de l’est asiàtic com a “sagrament” de la passió del Crist. Sense la sort de Rut, potser la superen en donació a la nostra societat, sigui quina sigui la seva religió. (retorn) VIDA DE SANT PAU Guió: Antonio Rodriguez Carmona Muntatge en PPS: Antonio García Polo Año Paulino Vida 1 Tarso Vida 2 Formación Vida 3 Perseguidor Vida 4 Conversión-Vocación Vida 5 Primeros pasos Vida 6 Viaje 1º Vida 7 Concilio Vida Viaje 2º Vida Viaje 3º Vida Prisión en Jerusalén Vida Prisión en Cesarea Vida Viaje a Roma Vida Viaje a Hispania y Martírio en Roma Vida Resumen-Autobiografía LES CARTES DE SANT PERE LA 1ª CARTA DE PERE Possiblement un deixeble de St. Pere, potser Silvà, va fer retocs amb un grec erudit, a una carta de Pere, escrita als anys 60. I aquest és l’escrit que nosaltres tenim. La salutació 1,1-12 va adreçada a un ambient pagà de la diàspora jueva. Té un himne preciós sobre els “fills de la resurrecció”. Tant de bo els cristians ens el féssim nostre, potser viuríem amb més alegria. Es canta a Vespres: 1 Pe 1:3-9 3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva 4 i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, 5 que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribéssiu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. 6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena; 7 perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. 8 Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure'l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació. La 1ª part 1,13 a 2,10 és una crida a viure la LLIBERTAT, santedat, que ens ha obtingut la “sang de Jesucrist”. Com “infants acabats de néixer” ( ho celebrem el diumenge 1er després de Pasqua), som una Comunitat Sacerdotal, tan homes com dones. Encara que sovint s'ignori, és un tema que ja trobem al llibre de l’Èxode quan Déu fa l’Aliança amb el poble, al Sinaí (Ex 19,5-6). La 2ª part 2,11 a 4,11 explica com ha de ser el comportament dels cristians: forasters, en un món que viu sotmès a les passions, i suportant els sofriment amb paciència. I aquí s’introdueix un altre himne, també preciós, que acostumem a dir per Quaresma i que resumeix magistralment l’amor del Crist, que ens va curar “amb les seves ferides”. Si l'altra himne ens parla del "viure engendrats de nou", aquest ens fa meditar el que ha costat això a JESÚS. 1 Pe 2:21-25: Crist va patir per vosaltres: així us deixava exemple perquè seguiu les seves petjades. 22 Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. 23 Quan l'insultaven, no tornava l'insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. 24 Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava. 25 Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià. Aquest dos himnes, escrits per algun poeta-cristià d'Antioquia, potser, on Pere era bisbe, ens donen la profunditat del pensament religiós dels primers temps. La 3ª part 4,12 a 5,11 baixa en detalls més concrets de la Comunitat: els cristians que es veuen perseguits cal que es posin a les mans de Déu. Els “ancians” (bisbes-preveres) cal que serveixin de bon grat als altres. I tots s’han de tractar mútuament amb humilitat, descarregant en Déu les preocupacions. Unes recomanacions prou vàlides pels cristians del 3er mil·leni. LA 2ª CARTA DE PERE Encara que es presenta com si fos un “Testament” de l’apòstol abans de morir, és l’escrit més tardà del NTestament. Començament del sII. La carta està escrita a Alexandria, Egipte, on ja d’antic hi havia un famós nucli jueu, i on també es van reunir molts cristians. L’escrit té no sols al·lusions a l’AT i NT (cartes de Pau), sinó als apòcrifs (llegendes cristianes antigues) i a la literatura apocalíptica. El fragment més notable és el que posa en llavis de Pere una referència a la Transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor, en la que Pere hi va ser present (1,16-18). I, en un llenguatge de pura teologia oriental, que després ampliaran els pares Capadocis, sobretot St. Gregori Nacianzè, ens diu que els cristians “participem de la naturalesa divina” (1,4). La unió de les dues naturaleses, la humana i la divina, és un dels temes que ens fa celebrar el Nadal, quan Jesús-Déu es fa Home perquè nosaltres esdevinguem "Déu". Com tots els escrits del NTestament, també aquestes dues cartes tenen la frescor d’un missatge Pasqual, traduït en el llenguatge d’unes èpoques molt acostades als fets. Sobretot el 2on himne de 1ª de Pere, és una perla preciosa que ens parla de l’amor immens del Jesús crucificat. Són, doncs, uns textos-font que potser fora bo que tornessin a alimentar els cristians d’avui. EVANGELI DE SANT MARC Text amb comentaris Trobareu el text de l'evangeli de la BCI amb uns breus comentaris, quasi pregàries, en lletra cursiva. Després de cada fragment trobareu un espai, a fi que cadascú hi pugui afegir el propi comentari. L' EVANGELI DE SANT jOAN INTRODUCCIÓ Jesús és el Senyor que, enlairat a la Creu, atreu TOTHOM cap a Ell. Ens dóna un MANAMENT NOU: ESTIMAR-NOS com Ell ens ha estimat. Del seu costat en surt SANG i AIGUA LA CARTA DE SANT PAU ALS ROMANS Cronologia de Pau - Resum de les 14 cartes - Introducció a la carta als romans - Esquema de la carta - Text, amb alguns fragments més marginals una mica al marge - Introducció al capítol 8, tan important L' AMOR GRATUÏT de Déu, embolcalla tota la HUMANITAT. Res no ens en pot separar. ¡Oh riquesa d' aquest coneixement ! TOT VE D’ ELL i s’ encamina cap a ELL (retorn) EL LLIBRE DE LA LLEI Pels jueus la BÍBLIA és formada per tres grups de llibres: 1- La Torà (llei): el Pentateuc 2- Els Profetes: Anomenen profetes anteriors als llibres de Josuè, Jutges, I i II Samuel, i I i II Reis. I profetes posteriors a: Isaïes, Jeremíes, Ezequiel, i els altres profetes menors: Amòs, Osees, Abdies, Ageu, ...etc 3- Els Escrits: Rut, Ester, Job, Càntic dels Càntics,... etc (els que nosaltres diem "Sapiencials") De tot aquest conjunt en diuen la T(A)N(A)K, consonants fetes de les inicials de la Torà=llei, els Nevim=profetes, i els Ketuvim=escrits (en hebreu les vocals només serveixen per pronunciar les consonants). No va ser fins al sIIdC que, a causa de les expulsions de jueus, provocades per Titus i per Adrià, (anys 70 i 135), els qui s'havien reunit a Tiberíades (Galilea), van recollir les narracions bíbliques existents, i hi van posar vocals a fi de conservar el que fins llavors s'havia tramés de generació en generació, per tradició oral. Com que amb Alexandre el Gran (sIIaC) el grec s'havia començat a imposar entre la gent culta, a Alexandria es va escriure la Bíblia en grec (versió dita dels 70), mentre que, com que entre el poble es parlava l'arameu, la gent també l'usava en els textos sagrats. Finalment va ser al sXdC que es va puntuar definitivament el text que tenim avui (TM text massorètic). Aquesta és la Bíblia que va llegir Jesús i de la que es van servir els autors del NTestament. I aquesta és la Llei que els "Mestres" es van dedicar a interpretar, i concretar, traient-ne les més de 900 lleis que calia complir, a més de les "tradicions orals" (Mc 7,3-13). Finalment aquestes "Tradicions orals" van ser recollides per escrit als centres judaitzants de Tiberíades i Sèforis, formant els MIDRASH: A- Midrash Aggadàh en forma d'historietes, i B- Midrash Halakhàh en forma de lleis de vida (halah=camí). La MISNÀ (200dC a Sèforis) recoplia i amplia la legislació de la Halakhàh. Mentre que la GEMARA recull els comentaris i discussions que els mestres feien sobre la mateixa Misnà. A fi d'agrupar els llibres, es va fer el TALMUD, que és la suma de la Misnà i la Gemara. Actualment existeixen 2 Talmuds: 1-El de Jerusalem (400dC) que exigeix cada any la lectura sencera de la bíblia a les sinagogues, i que ha caigut en desús. 2-I el Talmud Babilònic (de l'actual Irak) que és el que avui es fa servir, i el que normalment usen els estudiosos occidentals de la Bíblia. Fins aquí unes explicacions molt tècniques, però que voldríem fossin entenedores per comprendre l'evolució del Llibre que és a l'origen del cristianisme i de l'evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. (retorn) EL PENTATEUC Desert del Sinaí Estrictament parlant, el Pentateuc pels jueus és la Torà, o Llibre de la Llei, i consta de cinc volums: Gènesi, Èxode, Nombres, Levític i Deuteronomi. GÈNESI Deixant de banda els relats de la creació, que trobareu en comentaris anteriors, es pot dividir el llibre en 2 parts: Gen,1-11 orígen del món, que acaba amb el diluvi, per tant, amb la destrucció de tot. És un començament on l'elecció universal per part de Déu, resulta fallida. I Gen 12-50 on vist el fracàs, Déu torna a començar la història, però ara, a partir de l'elecció d'un poble: Abraham i la seva descendència. Aquesta teologia, mantinguda fins avui per Israel, és la que Jesús ve a abolir tot obrint l'elecció a tota la humanitat, en donar la vida "per la multitud"(Mc 10,45). Gen 12-50 té 3 cicles: -Cicle d'Abraham (cc12 a 25,18). Elecció, promesa de la terra, i benedicció de Déu donant una descendència nombrosa, quan humanament és impossible. I sobretot aliança gratuïta per part de Déu. (L'aliança comportava un ritus on es partien uns animals i les dues parts passaven per entremig del cossos esquarterats, recordant que el qui no la complís seria partit com aquelles bèsties. En realitat només Déu, en forma de foc, passa per entremig dels animals, volent significar que tan sols Ell es compromet -c15) -Cicle d'Isaac (25,19 a c28). Molt breu, fa només d'enllaç entre els altres dos. -Cicle de Jacob (cc29-37), el fill petit a qui Déu aboca totes les benediccions. Jacob té 12 fills que foramaran les 12 tribus d'Israel. I el llibre acaba amb la llarga història de Josep (cc 38-50), el fill traït pels seus germans, que acaba salvant-los a tots. És una forta evocació de la història de Jesús, també venut per 30 monedes. ÈXODE Escrit amb tradicions que van del 1.000aC fins al s500aC. El llibre explica l'alliberament de "l'oprimit", i ens conta no sols la Pasqua, sinó l'Aliança "bilateral" entre Déu i el Poble. L'esquema del llibre és el següent: -Estada a Egipte i opressió (cc1-11). Moisès, el nen salvat de les aigües, "l'home més humil de sobre la terra", és cridat per Déu a ser alliberador dels seus germans explotats pels faraons de torn. I sortida dels "Hicsos" (el poble), junt amb altres vagabunds que eren a Egipte (1.250aC), fugint de l'esclavitud. -Ex 12-15 amb la mort dels egipcis i el pas del poble a peu eixut pel mig del mar, es dóna el "canvi de sorts" tan propi de la Bíblia, i sobretot de l'evangeli de Lluc on "els poderosos són derrocats, mentre Déu mira la petitesa dels seus servents humils" - Marxa pel desert cc16-18, on el poble cau constantment en les murmuracions contra Déu. A Marà i a Rafidim, després de murmurar, Déu li dóna aigua, i a Sin li dóna guatlles. -Aliança al Sinaí cc19-24, quan Moisès puja a la muntanya i "rep" de Déu la llei. Conté el "Codi de l'Aliança" 20,22-23,19 (escrit al 1.000aC), un text molt venerable. -Lleis del culte cc25-31 i 35-40 escrites cap al 400aC, quan el poble reprèn el culte del temple (època d'Esdres i Nehemies). Amb la "Festa de la renovació de l'Aliança"(cc32-24), a partir del pecat d'idolatria del vedell d'or. Aquest text és fonamental pel poble que se sap constantment necessitat de refer l'aliança amb Déu, després de cada infidelitat. És important el cap 33, quan Moisès, sentint-se impotent per guiar un poble tan pecador, demana a Déu que l'acompanyi Ell personalment. I Déu hi accedeix, no sols no castigant el poble a causa de la Seva Santedat, sinó esdevenint un Déu COMPASSIU i MISERICORDIÓS. Aquest "acompanyar" de Déu arriba a plenitud en Jesús, el Déu fet Germà que, a més de perdonar, mor perquè nosaltres tinguem VIDA. NOMBRES (= números de les persones que consten en els censos del poble). Escrit durant el retorn de la Deportació de Babilònia 400cC, els censos que demostraven formar part del poble d'Israel, en aquell moment eren molt importants. El llibre reprèn la història que l'Èxode havia deixat al Sinaí, completant l'itinerari fins a l'arribada a la terra promesa. Té 3 etapes: 1a etapa c1-9. Organitzen la marxa pel desert, des del Sinaí a Moab. El poble envolta el Tabernacle on hi ha les Taules de la Llei donades a Moisès (la "Xequinà"o Glòria de Déu) 2a etapa c10-21. Es posen en camí, i tornen a murmurar al desert de Faran, a Hasserot i a Cadès, i Déu castiga les seves rebel·lions fent-los vagar durant 40 anys pel Desert, fins que la generació que ha sortit d'Egipte hagi desaparegut. 3a etapa c22-30. Normes donades per Moisès a Moab, per quan entrin a la Terra. La carta als Hebreus fa de la vida cristiana un pas pel Desert abans d'entrar "al lloc del repòs" , i on la "serp enlairada" (imatge de la Creu), esdevé instrument de salvació (c3-4). LEVÍTIC És el "Codi Sacerdotal" que va escriure el profeta Ezequiel, explicant els ritus de purificació que porten a Déu, segons la mentalitat de l'època. cc1-7 lleis pels sacrificis (abolides pel Sacrifici de Jesús). cc8-10 lleis per investir els sacerdots (al NT només Jesús és Sacerdot) cc11-16 lleis sobre la puresa legal (Jesús les anul·la) cc17-26 "Codi de Santedat" que diu que hem de ser "Sants" perquè "Déu és Sant". Jesús pren de Lev19,17-18 el manament "d'estimar els altres com a tu mateix". Manament que completa amb l'estimar "com Ell ens ha estimat". c27 Apèndix, explicant detalls de com complir aquestes lleis DEUTERONOMI (segona Llei, després de la de l'Èxode). És el llibre que el rei Josíes va trobar al temple, i que provocà la gran refoma religiosa del 600aC. És escrit com si fos el "testament" de Moisès, repetint la història d'Èxode-Nombres, a fi de treure'n noves lliçons. 1er Sermó 1,4 a 4,4. Sobre el moment immediatament abans d'entrar a la Terra promesa. 2n Sermó 4,44 a 11,32. Torna a recomanar la fidelitat a l'Aliança complint dels 10 manaments, i superar les temptacions que trobaran quan estiguin aposentats, ja que Déu els ha perdonat. 3er Sermó cc12-26. Codis de lleis exhortant a tenir només un Santuari únic, a Jerusalem (contra el pecat de l'Israel del nord, que en separar-se de Judà, va fer-se falsos santuaris a Betel i a Dan). I normes socials per a la vida del poble. Algunes d'aquestes normes no han estat mai vigents en cap societat, al llarg dels segles. 4rt Sermó 27,1 a 28,68. Instruccions sobre les celebracions litúrgiques, que acaben amb "benediccions i malediccions" (segons s'hagi complert l'Aliança o no). 5è Sermó 28,69 a 30,20. Sobre la fidelitat de Déu, que fa tot el que ha promès, posant la seva Paraula "molt a prop" del poble. Per això ells han d'escollir la vida i no la mort. cc31-34 Comiat i mort de Moisès, amb el càntic: "calleu oh cels"... recordant tot el que Déu ha fet i farà. Conclusió Al Gènesi, trobem Déu barrejat a la història d'Israel, com el millor Amic. A l'Èxode Déu és l'Alliberador que avança amb el poble a través del "Jo seré amb vosaltres". Als Nombres aprenem que després de cada caiguda travessant el Desert de la vida, Déu esdevé Perdó. Amb el Levític volem donar culte a Déu, ja que és Sant. I el Deuteronomi ens recorda que Déu És a prop. Aquesta és la Llei que ha modelat el poble, i aquest és el Déu que se'ns ha revelat. Ni abstracte, ni llunyà. El Déu que en Jesús ha esdevingut Paraula feta carn. (retorn) REFERÈNCIES DE JESÚS I DE MARIA A L'ANTIC TESTAMENT Evidentment que a l'Antic Testament no es troba cap referència explícita a Jesús, ni, molt menys, a la Mare de Déu. Per això intentaré, només a grans trets, esmentar alguns passatges que ens els puguin evocar. Jesús a l'Antic Testament. Figures. El just Abel, assassinat per l'enveja del seu germà, tal com recordem a les Eucaristies, ens parla eloqüentment del Sacrifici de Jesús, l'Innocent (tal com li agrada d'anomenar l'evangeli de Lluc) Isaac, ofert pel seu pare damunt l'Altar, és una de les imatges més entranyables del Fill de Déu clavat a la Creu, dient: "Déu meu, per què m'heu abandonat?" També Josep venut pels seus germans per 30 monedes, com Jesús, ens parla de la traïció que sofrí el nostre Mestre. La serp Salvadora, enlairada al Desert, també és figura del Crist clavat a la Creu, que atreu tothom cap a Ell. Finalment el rei David, a qui Déu promet una relació de fill a pare, ens evoca la Filiació única de Jesús davant el Pare del cel. Textos Pel que fa als textos són il·limitats, sobretot en els Salms i profetes. Esmentaré, els 4 càntics del Servent sofrent (Isaïes 42,1-17; 49,1-6; 50,4-9; i 52,13 a 53,12) anomenats el "protoevangeli" per la semblança que hi ha amb la Passió de jesús. Com cap altre text de l'A. Testament, ens parlen de l'amor amb què Jesús va anar a la mrot. La promesa d'un cor nou i un esperit nou, d'Ezequiel 36, és com el preludi del "vestit nou" amb què Jesús ha volgut revestir-nos. I el mateix Jesús diu que ell, com el profeta Jonàs, passarà 3 dies al cor de la terra, abans de Ressuscitar. Maria a l'Antic Testament Tothom sap que "AVE" (la salutació de l'àngel) és el revés d' EVA, i que totes dues es consideren MARES de l'antiga o la nova humanitat. L'esterilitat de Sara (mare d'Isaac), o d'Anna (mare de Samuel), són figura de la virginitat de Maria, la Mare de Jesús. Els càntics de Jael, d'Anna, o de Judit, és evident que han servit d'inspiració al càntic de Maria del Nou Testament. Els caps 7-11 d'Isaïes, amb l'anunci que la dona (la "verge" segons la Vulgata) tindrà un fill, recorden no sols la concepció de Jesús, sinó la presència, a través d'Ella, del "Déu amb nosaltres"(l'Emmanuel).Podríem seguir parlant de la Mare de Déu com a Arca de l'Aliança, o l'Esposa dels Càntics, o la Mare que "lamenta" la destrucció de Jerusalem. Podríem anar resseguint, una a una, les cites de l'Antic Testament, per trobar-hi Jesús i la seva Mare, presents en la història d'Israel. Però valgui l'evocació d'uns textos que ens mostren clarament les nostres arrels jueves, per part de les dues figures cabdals del cristianisme. És que tot l'Antic Testament desemboca en l'evangeli i n'és figura. D'aquí que mai el podrem considerar un llibre depassat. (retorn) DEFINICIÓ DE DONS I TALENTS, i cites que ho acrediten AL FINAL DE LA VIDA SEREM JUTJATS SOBRE L'AMOR Encara que els dos mots poden tenir el mateix sentit, al c25 de Mateu s' ens parla del Judici sota l'aspecte dels "talents" que Déu ha donat a cadascú pel sol fet de ser persones, i que nosaltres hem de fer treballar. Així tenim que les verges assenyades tenen oli a les llànties, al contrari de les irreflexives. Les ovelles posades a la dreta rebran el Regne perquè van donar menjar al qui tenia fam..., mentre que els cabrits de l'esquerra seran condemnats perquè no ho van fer. I Mateu resumeix aquestes actuacions amb els mots "fer rendir els talents", a la paràbola dels servents bons i els ganduls. Així, doncs, els "talents" són les qualitats pròpies de la naturalesa humana. I nosaltres usem vulgarment l'expressió: "ser persones de talent". En canvi a 1Cor cc12-13, i en molts altres llocs, St. Pau parla dels "dons" de l'Esperit, propis de les persones "espirituals"(creients): "Hi ha diversitat de dons, però tots són do de l'Esperit que actua en nosaltres". Aquests dons es manifesten amb la Saviesa, o a través de la Fe, o del Discerniment d'esperits... Per això uns es dediquen a l'ensenyament, altres ajuden als necessitats... I entre tots aquests dons, St. Pau ens diu el que és més excel·lent: ESTIMAR. I per aclarir en què consisteix aquest amor, que ultrapassa tot altre do, afegeix: "el qui estima és pacient, no té enveja, ni es vanagloria, ni s'enorgulleix, no busca el propi interès, ni s'irrita, sinó que tot ho creu, tot ho excusa, tot ho espera, tot ho suporta. I aquest do, diu, és ETERN, no s'acabarà mai. Encara que aquesta distinció pot resultar inadequada, atès que a la pràctica els talents humans s'entrellacen amb els dons espirituals, ja que la mateixa persona humana és obra de Déu. Amb tot els cristians sabem que en Jesús Déu ens dóna "gràcia sobre gràcia". O sigui que a la gràcia de la creació, Déu hi afegeix la Gràcia de participar de la seva mateixa Naturalesa Divina, tal com diuen els Pares Orientals (sIV). L'Esperit de Jesús, doncs, és la clau d'interpretació de tot el nostre obrar, tan humà com espiritual, ja que Jesús ha barrejat Déu amb la nostra "carn". (retorn) TEMES ANTERIORS La carta als Romans Les noces de Canà Els relats de la creació (Gen 1-3) L'esperança: viure "com si" (1Cor 7,29) Els publicans El llibre de Job L'Apocalipsi La samaritana La pau La fidelitat Jesús perdut al Temple Els deixebles d'Emaús El perdó dels pecats al llarg dels segles Aliança - Èxode El Siràcide Els preveres al Nou Testament La Trinitat El rei David Pecar contra l'Esperit Sant El deixeble estimat L'Eucaristia en els evangelis L'autoritat cristiana en Marc Maria filla de Sió Relació de Jesús amb les dones EL profeta Amos El temor de Déu (retorn) PREGUNTES TEMES BÍBLICS Escriu el teu nom La teva adreça electrònica (e-mail) Escriu el tema bíblic que t'interessa i fes clic a "enviar": respostes A preguntes GNA. jOSEFINA LA LLEI DEL MATRIMONI L'AMISTAT EL DEJUNI EL LLIBRE DEL CÀNTIC DELS CÀNTICS EL REGNE DELS CELS L'ALEGRIA L'AMISTAT ENTRE DAVID I JONATÀS LA FIDELITAT LA LLIBERTAT LA PACIÈNCIA ELS DEIXEBLES D'EMAÚS MARTA I MARIA NO ROBAR ELS BÉNS ALIENS COM PREGAR ELS LLIBRES SAPIENCIALS LA VOCACIÓ (retorn) MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT GRÀCIES PER COMPARTIR EL NOSTRE ESPAI VIRTUAL
LES DONES BÍBLIQUES
LES MATRIARQUES
LES DONES DE L' ÈXODE
LES DONES DE LES AUTONOMÍES
(retorn)
PREGAR AMB ELS SALMS (CLIC)
JERUSALEM
Esplanada on hi havia el Temple a l'AT
ELS SALMS UN A UN (CLIC)
En aquest hipervincle trobareu els salms explicats un a un, d'acord amb els grups del PowerPoint anterior
150 POWERPOINTS DELS SALMS Preparats per Mn Antonio Agpolo, prevere d'Almeria i traduïts al català per Mn Fradera
Introducció salms / Salm 001 / Salm 002 / Salm 003 / Salm 004 / Salm 005 / Salm 006 /
Salm 007 / Salm 008 / Salm 009a / Salm 109b / Salm 010 / Salm 011 / Salm 112 /
Salm 013 / Salm 014 / Salm 015 / Salm 016 / Salm 017 / Salm 018 / Salm 019 /
Salm 020 / Salm 021 / Salm 022 / Salm 023 / Salm 024 / Salm 025 / Salm 026 /
Salm 027 / Salm 028 / Salm 029 / Salm 030 / Salm 031 / Salm 032 / Salm 033 /
Salm 034 / Salm 035 / Salm 036 / Salm 037 / Salm 038 / Salm 039 / Salm 040 /
Salm 041 / Salm 042 / Salm 043 / Salm 044 / Salm 045 / Salm 046 / Salm 047 /
Salm 048 / Salm 049 / Salm 050 / Salm 051 / Salm 052 / Salm 053 / Salm 054 /
Salm 055 / Salm 056 / Salm 057 / Salm 058 / Salm 059 / Salm 060 / Salm 061 /
Salm 062 / Salm 063 / Salm 064 / Salm 065 / Salm 066 / Salm 067 / Salm 068 /
Salm 069 / Salm 070 / Salm 071 / Salm 072 / Salm 073 / Salm 074 / Salm 075 /
Salm 076 / Salm 077 / Salm 078 / Salm 079 / Salm 080 / Salm 081 / Salm 082 /
Salm 083 / Salm 084 / Salm 085 / Salm 086 / Salm 087 / Salm 088 / Salm 089 /
Salm 090 / Salm 091 / Salm 092 / Salm 093 / Salm 094 / Salm 095 / Salm 096 /
Salm 097 / Salm 098 / Salm 099 / Salm 100 / Salm 101 / Salm 102 / Salm 103 /
Salm 104 / Salm 105 / Salm 106 / Salm 107 / Salm 108 / Salm 109 / Salm 110 /
Salm 111 / Salm 112 / Salm 113 / Salm 114 / Salm 115 / Salm 116 / Salm 117 /
Salm 118 / Salm 119 / Salm 120 / Salm 121 / Salm 122 / Salm 123 / Salm 124 /
Salm 125 / Salm 126 / Salm 127 / Salm 128 / Salm 129 / Salm 130 / Salm 131 /
Salm 132 / Salm 133 / Salm 134 / Salm 135 / Salm 136 / Salm 137 / Salm 138 /
Salm 139 / Salm 140 / Salm 141 / Salm 142 / Salm 143 / Salm 144 / Salm 145 /
Salm 146 / Salm 147 / Salm 148 / Salm 149 / Salm 150
EL LLIBRE DE RUT
Malgrat el Pròleg (1,1-5), situa el llibre a l’època dels Jutges (s XIaC), en realitat l’escrit és del temps d’Esdres (sIVaC), i és una crítica contra la llei vigent que prohibia els matrimonis mixtes d’israelites amb estrangeres. Ho fa explicant una història exemplar sobre el matrimoni de Booz (jueu) amb Rut (moabita). Si tenim present Gen 60, amb l’origen incestuós dels “Ammonites” i dels “Moabites” (segons en relat, els dos pobles són fruit de la unió sexual de les filles de Lot amb el seu pare), ens adonarem aviat que l’argument del Llibre és força compromès: Déu beneeix la filla d’una raça abominable pel poble d’Israel, fent-la mare del Messies. El privilegi més gran que esperaven tenir les dones d’Israel. Rut, la moabita, ens és proposada com l’heroïna d’una història que acaba inserint-la en la genealogia de Jesús, junt amb Tamar (també incestuosa), Rahab (prostituta) i Betsabé (l’esposa infidel). Totes quatre estrangeres.
LA 1ª ESCENA- 1,6-22- Explica el retorn de Noemí a Israel, el seu poble, amb Rut, la seva nora fidel. Noemí és una vídua amargada per la mort del seu marit i els dos fills, durant la seva estada a l'exili. La 2ª ESCENA c2 Ens situa Rut recollint les espigues que els segadors deixen abandonades als camps de Booz, al temps de la collita. Segons la Bíblia aquest és el mitjà de subsistència dels estrangers que viuen a Israel. L’escena té una tendresa emocionant. En la 3ª ESCENA c3, Rut fa una estratègia legal a l’Israel antic, a fi d’oferir-se a Booz en matrimoni. De fet ell la lloa dient que el fet d’escollir-lo com a marit és la 2ª prova de fidelitat millor encara que la primera (acompanyar la seva sogra, deixant la pròpia terra). En la 4ª ESCENA c4,1-11, Booz la pren per esposa seguint fidelment les lleis jueves. La benedicció que rep, a la plaça del poble (Betlem), ja presagia la felicitat de la nova llar: “Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva, que la faci com Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel”. El llibre acaba (4,12-20) amb el naixement d’Obed i la llista genealògica que va de Judà fins a David i que queda inserida en la llista de l’evangeli de Mateu.
L’originalitat del llibre no sols està en el protagonisme femení, sinó en com s’hi subratlla al FIDELITAT d’una dona que per Israel era una heretge (moabita). L’actualitat del llibre, per desgràcia, és evident. No sols pel poc respecte i violència contra les dones, sinó per la situació en què viuen moltes vídues del nostre 3er mil·leni. Ens ho podrien explicar els 35 milions de vídues de la Índia que, com Vishakah o Arhati, que als 10 anys van ser venudes en “esclavatge” matrimonial, i que després d`haver servit per a tot, en enviudar ja no els queda sinó malviure, morint de fam pels carrers de Vrindavan (la ciutat de les viudes).
VIDA DE SANT PAU
Guió: Antonio Rodriguez Carmona Muntatge en PPS: Antonio García Polo
Año Paulino Vida 1 Tarso Vida 2 Formación Vida 3 Perseguidor Vida 4 Conversión-Vocación Vida 5 Primeros pasos Vida 6 Viaje 1º Vida 7 Concilio
LES CARTES DE SANT PERE
LA 1ª CARTA DE PERE Possiblement un deixeble de St. Pere, potser Silvà, va fer retocs amb un grec erudit, a una carta de Pere, escrita als anys 60. I aquest és l’escrit que nosaltres tenim. La salutació 1,1-12 va adreçada a un ambient pagà de la diàspora jueva. Té un himne preciós sobre els “fills de la resurrecció”. Tant de bo els cristians ens el féssim nostre, potser viuríem amb més alegria. Es canta a Vespres: 1 Pe 1:3-9 3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva 4 i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, 5 que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu. Ell ha volgut també que arribéssiu a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps. 6 Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir per poc temps proves de tota mena; 7 perquè si l'or, que es fa malbé, és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada, i així es farà mereixedora de lloança, glòria i honor el dia que Jesucrist es revelarà. 8 Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara, sense veure'l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, 9 ja que heu assolit el terme de la fe: la vostra salvació.
La 1ª part 1,13 a 2,10 és una crida a viure la LLIBERTAT, santedat, que ens ha obtingut la “sang de Jesucrist”. Com “infants acabats de néixer” ( ho celebrem el diumenge 1er després de Pasqua), som una Comunitat Sacerdotal, tan homes com dones. Encara que sovint s'ignori, és un tema que ja trobem al llibre de l’Èxode quan Déu fa l’Aliança amb el poble, al Sinaí (Ex 19,5-6). La 2ª part 2,11 a 4,11 explica com ha de ser el comportament dels cristians: forasters, en un món que viu sotmès a les passions, i suportant els sofriment amb paciència. I aquí s’introdueix un altre himne, també preciós, que acostumem a dir per Quaresma i que resumeix magistralment l’amor del Crist, que ens va curar “amb les seves ferides”. Si l'altra himne ens parla del "viure engendrats de nou", aquest ens fa meditar el que ha costat això a JESÚS. 1 Pe 2:21-25: Crist va patir per vosaltres: així us deixava exemple perquè seguiu les seves petjades. 22 Ell no va cometre pecat ni va tenir mai als llavis la perfídia. 23 Quan l'insultaven, no tornava l'insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia. 24 Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava. 25 Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor i guardià. Aquest dos himnes, escrits per algun poeta-cristià d'Antioquia, potser, on Pere era bisbe, ens donen la profunditat del pensament religiós dels primers temps.
La 3ª part 4,12 a 5,11 baixa en detalls més concrets de la Comunitat: els cristians que es veuen perseguits cal que es posin a les mans de Déu. Els “ancians” (bisbes-preveres) cal que serveixin de bon grat als altres. I tots s’han de tractar mútuament amb humilitat, descarregant en Déu les preocupacions. Unes recomanacions prou vàlides pels cristians del 3er mil·leni.
LA 2ª CARTA DE PERE Encara que es presenta com si fos un “Testament” de l’apòstol abans de morir, és l’escrit més tardà del NTestament. Començament del sII. La carta està escrita a Alexandria, Egipte, on ja d’antic hi havia un famós nucli jueu, i on també es van reunir molts cristians. L’escrit té no sols al·lusions a l’AT i NT (cartes de Pau), sinó als apòcrifs (llegendes cristianes antigues) i a la literatura apocalíptica. El fragment més notable és el que posa en llavis de Pere una referència a la Transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor, en la que Pere hi va ser present (1,16-18). I, en un llenguatge de pura teologia oriental, que després ampliaran els pares Capadocis, sobretot St. Gregori Nacianzè, ens diu que els cristians “participem de la naturalesa divina” (1,4). La unió de les dues naturaleses, la humana i la divina, és un dels temes que ens fa celebrar el Nadal, quan Jesús-Déu es fa Home perquè nosaltres esdevinguem "Déu".
Com tots els escrits del NTestament, també aquestes dues cartes tenen la frescor d’un missatge Pasqual, traduït en el llenguatge d’unes èpoques molt acostades als fets. Sobretot el 2on himne de 1ª de Pere, és una perla preciosa que ens parla de l’amor immens del Jesús crucificat. Són, doncs, uns textos-font que potser fora bo que tornessin a alimentar els cristians d’avui.
EVANGELI DE SANT MARC Text amb comentaris
Trobareu el text de l'evangeli de la BCI amb uns breus comentaris, quasi pregàries, en lletra cursiva.
Després de cada fragment trobareu un espai, a fi que cadascú hi pugui afegir el propi comentari.
L' EVANGELI DE SANT jOAN INTRODUCCIÓ
Jesús és el Senyor que, enlairat a la Creu, atreu TOTHOM cap a Ell. Ens dóna un MANAMENT NOU: ESTIMAR-NOS com Ell ens ha estimat.
Del seu costat en surt SANG i AIGUA
LA CARTA DE SANT PAU ALS ROMANS Cronologia de Pau - Resum de les 14 cartes - Introducció a la carta als romans - Esquema de la carta - Text, amb alguns fragments més marginals una mica al marge - Introducció al capítol 8, tan important
L' AMOR GRATUÏT de Déu, embolcalla tota la HUMANITAT. Res no ens en pot separar.
¡Oh riquesa d' aquest coneixement ! TOT VE D’ ELL i s’ encamina cap a ELL
(retorn) EL LLIBRE DE LA LLEI Pels jueus la BÍBLIA és formada per tres grups de llibres: 1- La Torà (llei): el Pentateuc 2- Els Profetes: Anomenen profetes anteriors als llibres de Josuè, Jutges, I i II Samuel, i I i II Reis. I profetes posteriors a: Isaïes, Jeremíes, Ezequiel, i els altres profetes menors: Amòs, Osees, Abdies, Ageu, ...etc 3- Els Escrits: Rut, Ester, Job, Càntic dels Càntics,... etc (els que nosaltres diem "Sapiencials") De tot aquest conjunt en diuen la T(A)N(A)K, consonants fetes de les inicials de la Torà=llei, els Nevim=profetes, i els Ketuvim=escrits (en hebreu les vocals només serveixen per pronunciar les consonants). No va ser fins al sIIdC que, a causa de les expulsions de jueus, provocades per Titus i per Adrià, (anys 70 i 135), els qui s'havien reunit a Tiberíades (Galilea), van recollir les narracions bíbliques existents, i hi van posar vocals a fi de conservar el que fins llavors s'havia tramés de generació en generació, per tradició oral. Com que amb Alexandre el Gran (sIIaC) el grec s'havia començat a imposar entre la gent culta, a Alexandria es va escriure la Bíblia en grec (versió dita dels 70), mentre que, com que entre el poble es parlava l'arameu, la gent també l'usava en els textos sagrats. Finalment va ser al sXdC que es va puntuar definitivament el text que tenim avui (TM text massorètic). Aquesta és la Bíblia que va llegir Jesús i de la que es van servir els autors del NTestament. I aquesta és la Llei que els "Mestres" es van dedicar a interpretar, i concretar, traient-ne les més de 900 lleis que calia complir, a més de les "tradicions orals" (Mc 7,3-13). Finalment aquestes "Tradicions orals" van ser recollides per escrit als centres judaitzants de Tiberíades i Sèforis, formant els MIDRASH: A- Midrash Aggadàh en forma d'historietes, i B- Midrash Halakhàh en forma de lleis de vida (halah=camí). La MISNÀ (200dC a Sèforis) recoplia i amplia la legislació de la Halakhàh. Mentre que la GEMARA recull els comentaris i discussions que els mestres feien sobre la mateixa Misnà. A fi d'agrupar els llibres, es va fer el TALMUD, que és la suma de la Misnà i la Gemara. Actualment existeixen 2 Talmuds: 1-El de Jerusalem (400dC) que exigeix cada any la lectura sencera de la bíblia a les sinagogues, i que ha caigut en desús. 2-I el Talmud Babilònic (de l'actual Irak) que és el que avui es fa servir, i el que normalment usen els estudiosos occidentals de la Bíblia. Fins aquí unes explicacions molt tècniques, però que voldríem fossin entenedores per comprendre l'evolució del Llibre que és a l'origen del cristianisme i de l'evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. (retorn)
EL LLIBRE DE LA LLEI
Pels jueus la BÍBLIA és formada per tres grups de llibres: 1- La Torà (llei): el Pentateuc 2- Els Profetes: Anomenen profetes anteriors als llibres de Josuè, Jutges, I i II Samuel, i I i II Reis. I profetes posteriors a: Isaïes, Jeremíes, Ezequiel, i els altres profetes menors: Amòs, Osees, Abdies, Ageu, ...etc 3- Els Escrits: Rut, Ester, Job, Càntic dels Càntics,... etc (els que nosaltres diem "Sapiencials") De tot aquest conjunt en diuen la T(A)N(A)K, consonants fetes de les inicials de la Torà=llei, els Nevim=profetes, i els Ketuvim=escrits (en hebreu les vocals només serveixen per pronunciar les consonants).
No va ser fins al sIIdC que, a causa de les expulsions de jueus, provocades per Titus i per Adrià, (anys 70 i 135), els qui s'havien reunit a Tiberíades (Galilea), van recollir les narracions bíbliques existents, i hi van posar vocals a fi de conservar el que fins llavors s'havia tramés de generació en generació, per tradició oral. Com que amb Alexandre el Gran (sIIaC) el grec s'havia començat a imposar entre la gent culta, a Alexandria es va escriure la Bíblia en grec (versió dita dels 70), mentre que, com que entre el poble es parlava l'arameu, la gent també l'usava en els textos sagrats. Finalment va ser al sXdC que es va puntuar definitivament el text que tenim avui (TM text massorètic).
Aquesta és la Bíblia que va llegir Jesús i de la que es van servir els autors del NTestament. I aquesta és la Llei que els "Mestres" es van dedicar a interpretar, i concretar, traient-ne les més de 900 lleis que calia complir, a més de les "tradicions orals" (Mc 7,3-13).
Finalment aquestes "Tradicions orals" van ser recollides per escrit als centres judaitzants de Tiberíades i Sèforis, formant els MIDRASH: A- Midrash Aggadàh en forma d'historietes, i B- Midrash Halakhàh en forma de lleis de vida (halah=camí).
La MISNÀ (200dC a Sèforis) recoplia i amplia la legislació de la Halakhàh. Mentre que la GEMARA recull els comentaris i discussions que els mestres feien sobre la mateixa Misnà. A fi d'agrupar els llibres, es va fer el TALMUD, que és la suma de la Misnà i la Gemara. Actualment existeixen 2 Talmuds: 1-El de Jerusalem (400dC) que exigeix cada any la lectura sencera de la bíblia a les sinagogues, i que ha caigut en desús. 2-I el Talmud Babilònic (de l'actual Irak) que és el que avui es fa servir, i el que normalment usen els estudiosos occidentals de la Bíblia.
Fins aquí unes explicacions molt tècniques, però que voldríem fossin entenedores per comprendre l'evolució del Llibre que és a l'origen del cristianisme i de l'evangeli de Nostre Senyor Jesucrist.
EL PENTATEUC
Estrictament parlant, el Pentateuc pels jueus és la Torà, o Llibre de la Llei, i consta de cinc volums: Gènesi, Èxode, Nombres, Levític i Deuteronomi.
GÈNESI Deixant de banda els relats de la creació, que trobareu en comentaris anteriors, es pot dividir el llibre en 2 parts: Gen,1-11 orígen del món, que acaba amb el diluvi, per tant, amb la destrucció de tot. És un començament on l'elecció universal per part de Déu, resulta fallida. I Gen 12-50 on vist el fracàs, Déu torna a començar la història, però ara, a partir de l'elecció d'un poble: Abraham i la seva descendència. Aquesta teologia, mantinguda fins avui per Israel, és la que Jesús ve a abolir tot obrint l'elecció a tota la humanitat, en donar la vida "per la multitud"(Mc 10,45). Gen 12-50 té 3 cicles: -Cicle d'Abraham (cc12 a 25,18). Elecció, promesa de la terra, i benedicció de Déu donant una descendència nombrosa, quan humanament és impossible. I sobretot aliança gratuïta per part de Déu. (L'aliança comportava un ritus on es partien uns animals i les dues parts passaven per entremig del cossos esquarterats, recordant que el qui no la complís seria partit com aquelles bèsties. En realitat només Déu, en forma de foc, passa per entremig dels animals, volent significar que tan sols Ell es compromet -c15) -Cicle d'Isaac (25,19 a c28). Molt breu, fa només d'enllaç entre els altres dos. -Cicle de Jacob (cc29-37), el fill petit a qui Déu aboca totes les benediccions. Jacob té 12 fills que foramaran les 12 tribus d'Israel. I el llibre acaba amb la llarga història de Josep (cc 38-50), el fill traït pels seus germans, que acaba salvant-los a tots. És una forta evocació de la història de Jesús, també venut per 30 monedes.
ÈXODE Escrit amb tradicions que van del 1.000aC fins al s500aC. El llibre explica l'alliberament de "l'oprimit", i ens conta no sols la Pasqua, sinó l'Aliança "bilateral" entre Déu i el Poble. L'esquema del llibre és el següent: -Estada a Egipte i opressió (cc1-11). Moisès, el nen salvat de les aigües, "l'home més humil de sobre la terra", és cridat per Déu a ser alliberador dels seus germans explotats pels faraons de torn. I sortida dels "Hicsos" (el poble), junt amb altres vagabunds que eren a Egipte (1.250aC), fugint de l'esclavitud. -Ex 12-15 amb la mort dels egipcis i el pas del poble a peu eixut pel mig del mar, es dóna el "canvi de sorts" tan propi de la Bíblia, i sobretot de l'evangeli de Lluc on "els poderosos són derrocats, mentre Déu mira la petitesa dels seus servents humils" - Marxa pel desert cc16-18, on el poble cau constantment en les murmuracions contra Déu. A Marà i a Rafidim, després de murmurar, Déu li dóna aigua, i a Sin li dóna guatlles. -Aliança al Sinaí cc19-24, quan Moisès puja a la muntanya i "rep" de Déu la llei. Conté el "Codi de l'Aliança" 20,22-23,19 (escrit al 1.000aC), un text molt venerable. -Lleis del culte cc25-31 i 35-40 escrites cap al 400aC, quan el poble reprèn el culte del temple (època d'Esdres i Nehemies). Amb la "Festa de la renovació de l'Aliança"(cc32-24), a partir del pecat d'idolatria del vedell d'or. Aquest text és fonamental pel poble que se sap constantment necessitat de refer l'aliança amb Déu, després de cada infidelitat. És important el cap 33, quan Moisès, sentint-se impotent per guiar un poble tan pecador, demana a Déu que l'acompanyi Ell personalment. I Déu hi accedeix, no sols no castigant el poble a causa de la Seva Santedat, sinó esdevenint un Déu COMPASSIU i MISERICORDIÓS. Aquest "acompanyar" de Déu arriba a plenitud en Jesús, el Déu fet Germà que, a més de perdonar, mor perquè nosaltres tinguem VIDA.
NOMBRES (= números de les persones que consten en els censos del poble). Escrit durant el retorn de la Deportació de Babilònia 400cC, els censos que demostraven formar part del poble d'Israel, en aquell moment eren molt importants. El llibre reprèn la història que l'Èxode havia deixat al Sinaí, completant l'itinerari fins a l'arribada a la terra promesa. Té 3 etapes: 1a etapa c1-9. Organitzen la marxa pel desert, des del Sinaí a Moab. El poble envolta el Tabernacle on hi ha les Taules de la Llei donades a Moisès (la "Xequinà"o Glòria de Déu) 2a etapa c10-21. Es posen en camí, i tornen a murmurar al desert de Faran, a Hasserot i a Cadès, i Déu castiga les seves rebel·lions fent-los vagar durant 40 anys pel Desert, fins que la generació que ha sortit d'Egipte hagi desaparegut. 3a etapa c22-30. Normes donades per Moisès a Moab, per quan entrin a la Terra. La carta als Hebreus fa de la vida cristiana un pas pel Desert abans d'entrar "al lloc del repòs" , i on la "serp enlairada" (imatge de la Creu), esdevé instrument de salvació (c3-4).
LEVÍTIC És el "Codi Sacerdotal" que va escriure el profeta Ezequiel, explicant els ritus de purificació que porten a Déu, segons la mentalitat de l'època. cc1-7 lleis pels sacrificis (abolides pel Sacrifici de Jesús). cc8-10 lleis per investir els sacerdots (al NT només Jesús és Sacerdot) cc11-16 lleis sobre la puresa legal (Jesús les anul·la) cc17-26 "Codi de Santedat" que diu que hem de ser "Sants" perquè "Déu és Sant". Jesús pren de Lev19,17-18 el manament "d'estimar els altres com a tu mateix". Manament que completa amb l'estimar "com Ell ens ha estimat". c27 Apèndix, explicant detalls de com complir aquestes lleis
DEUTERONOMI (segona Llei, després de la de l'Èxode). És el llibre que el rei Josíes va trobar al temple, i que provocà la gran refoma religiosa del 600aC. És escrit com si fos el "testament" de Moisès, repetint la història d'Èxode-Nombres, a fi de treure'n noves lliçons. 1er Sermó 1,4 a 4,4. Sobre el moment immediatament abans d'entrar a la Terra promesa. 2n Sermó 4,44 a 11,32. Torna a recomanar la fidelitat a l'Aliança complint dels 10 manaments, i superar les temptacions que trobaran quan estiguin aposentats, ja que Déu els ha perdonat. 3er Sermó cc12-26. Codis de lleis exhortant a tenir només un Santuari únic, a Jerusalem (contra el pecat de l'Israel del nord, que en separar-se de Judà, va fer-se falsos santuaris a Betel i a Dan). I normes socials per a la vida del poble. Algunes d'aquestes normes no han estat mai vigents en cap societat, al llarg dels segles. 4rt Sermó 27,1 a 28,68. Instruccions sobre les celebracions litúrgiques, que acaben amb "benediccions i malediccions" (segons s'hagi complert l'Aliança o no). 5è Sermó 28,69 a 30,20. Sobre la fidelitat de Déu, que fa tot el que ha promès, posant la seva Paraula "molt a prop" del poble. Per això ells han d'escollir la vida i no la mort. cc31-34 Comiat i mort de Moisès, amb el càntic: "calleu oh cels"... recordant tot el que Déu ha fet i farà.
Conclusió Al Gènesi, trobem Déu barrejat a la història d'Israel, com el millor Amic. A l'Èxode Déu és l'Alliberador que avança amb el poble a través del "Jo seré amb vosaltres". Als Nombres aprenem que després de cada caiguda travessant el Desert de la vida, Déu esdevé Perdó. Amb el Levític volem donar culte a Déu, ja que és Sant. I el Deuteronomi ens recorda que Déu És a prop. Aquesta és la Llei que ha modelat el poble, i aquest és el Déu que se'ns ha revelat. Ni abstracte, ni llunyà. El Déu que en Jesús ha esdevingut Paraula feta carn.
Evidentment que a l'Antic Testament no es troba cap referència explícita a Jesús, ni, molt menys, a la Mare de Déu. Per això intentaré, només a grans trets, esmentar alguns passatges que ens els puguin evocar.
Jesús a l'Antic Testament. Figures. El just Abel, assassinat per l'enveja del seu germà, tal com recordem a les Eucaristies, ens parla eloqüentment del Sacrifici de Jesús, l'Innocent (tal com li agrada d'anomenar l'evangeli de Lluc) Isaac, ofert pel seu pare damunt l'Altar, és una de les imatges més entranyables del Fill de Déu clavat a la Creu, dient: "Déu meu, per què m'heu abandonat?" També Josep venut pels seus germans per 30 monedes, com Jesús, ens parla de la traïció que sofrí el nostre Mestre. La serp Salvadora, enlairada al Desert, també és figura del Crist clavat a la Creu, que atreu tothom cap a Ell. Finalment el rei David, a qui Déu promet una relació de fill a pare, ens evoca la Filiació única de Jesús davant el Pare del cel. Textos Pel que fa als textos són il·limitats, sobretot en els Salms i profetes. Esmentaré, els 4 càntics del Servent sofrent (Isaïes 42,1-17; 49,1-6; 50,4-9; i 52,13 a 53,12) anomenats el "protoevangeli" per la semblança que hi ha amb la Passió de jesús. Com cap altre text de l'A. Testament, ens parlen de l'amor amb què Jesús va anar a la mrot. La promesa d'un cor nou i un esperit nou, d'Ezequiel 36, és com el preludi del "vestit nou" amb què Jesús ha volgut revestir-nos. I el mateix Jesús diu que ell, com el profeta Jonàs, passarà 3 dies al cor de la terra, abans de Ressuscitar. Maria a l'Antic Testament Tothom sap que "AVE" (la salutació de l'àngel) és el revés d' EVA, i que totes dues es consideren MARES de l'antiga o la nova humanitat. L'esterilitat de Sara (mare d'Isaac), o d'Anna (mare de Samuel), són figura de la virginitat de Maria, la Mare de Jesús. Els càntics de Jael, d'Anna, o de Judit, és evident que han servit d'inspiració al càntic de Maria del Nou Testament. Els caps 7-11 d'Isaïes, amb l'anunci que la dona (la "verge" segons la Vulgata) tindrà un fill, recorden no sols la concepció de Jesús, sinó la presència, a través d'Ella, del "Déu amb nosaltres"(l'Emmanuel).
Podríem seguir parlant de la Mare de Déu com a Arca de l'Aliança, o l'Esposa dels Càntics, o la Mare que "lamenta" la destrucció de Jerusalem. Podríem anar resseguint, una a una, les cites de l'Antic Testament, per trobar-hi Jesús i la seva Mare, presents en la història d'Israel. Però valgui l'evocació d'uns textos que ens mostren clarament les nostres arrels jueves, per part de les dues figures cabdals del cristianisme. És que tot l'Antic Testament desemboca en l'evangeli i n'és figura. D'aquí que mai el podrem considerar un llibre depassat.
DEFINICIÓ DE DONS I TALENTS, i cites que ho acrediten
Encara que els dos mots poden tenir el mateix sentit, al c25 de Mateu s' ens parla del Judici sota l'aspecte dels "talents" que Déu ha donat a cadascú pel sol fet de ser persones, i que nosaltres hem de fer treballar. Així tenim que les verges assenyades tenen oli a les llànties, al contrari de les irreflexives. Les ovelles posades a la dreta rebran el Regne perquè van donar menjar al qui tenia fam..., mentre que els cabrits de l'esquerra seran condemnats perquè no ho van fer. I Mateu resumeix aquestes actuacions amb els mots "fer rendir els talents", a la paràbola dels servents bons i els ganduls. Així, doncs, els "talents" són les qualitats pròpies de la naturalesa humana. I nosaltres usem vulgarment l'expressió: "ser persones de talent".
En canvi a 1Cor cc12-13, i en molts altres llocs, St. Pau parla dels "dons" de l'Esperit, propis de les persones "espirituals"(creients): "Hi ha diversitat de dons, però tots són do de l'Esperit que actua en nosaltres". Aquests dons es manifesten amb la Saviesa, o a través de la Fe, o del Discerniment d'esperits... Per això uns es dediquen a l'ensenyament, altres ajuden als necessitats... I entre tots aquests dons, St. Pau ens diu el que és més excel·lent: ESTIMAR. I per aclarir en què consisteix aquest amor, que ultrapassa tot altre do, afegeix: "el qui estima és pacient, no té enveja, ni es vanagloria, ni s'enorgulleix, no busca el propi interès, ni s'irrita, sinó que tot ho creu, tot ho excusa, tot ho espera, tot ho suporta. I aquest do, diu, és ETERN, no s'acabarà mai.
Encara que aquesta distinció pot resultar inadequada, atès que a la pràctica els talents humans s'entrellacen amb els dons espirituals, ja que la mateixa persona humana és obra de Déu. Amb tot els cristians sabem que en Jesús Déu ens dóna "gràcia sobre gràcia". O sigui que a la gràcia de la creació, Déu hi afegeix la Gràcia de participar de la seva mateixa Naturalesa Divina, tal com diuen els Pares Orientals (sIV). L'Esperit de Jesús, doncs, és la clau d'interpretació de tot el nostre obrar, tan humà com espiritual, ja que Jesús ha barrejat Déu amb la nostra "carn".
TEMES ANTERIORS
La carta als Romans Les noces de Canà Els relats de la creació (Gen 1-3) L'esperança: viure "com si" (1Cor 7,29) Els publicans El llibre de Job L'Apocalipsi La samaritana La pau La fidelitat Jesús perdut al Temple Els deixebles d'Emaús El perdó dels pecats al llarg dels segles Aliança - Èxode El Siràcide Els preveres al Nou Testament La Trinitat El rei David Pecar contra l'Esperit Sant El deixeble estimat L'Eucaristia en els evangelis L'autoritat cristiana en Marc Maria filla de Sió Relació de Jesús amb les dones EL profeta Amos El temor de Déu
PREGUNTES
respostes A preguntes GNA. jOSEFINA
LA LLEI DEL MATRIMONI L'AMISTAT EL DEJUNI EL LLIBRE DEL CÀNTIC DELS CÀNTICS EL REGNE DELS CELS L'ALEGRIA L'AMISTAT ENTRE DAVID I JONATÀS LA FIDELITAT LA LLIBERTAT LA PACIÈNCIA ELS DEIXEBLES D'EMAÚS MARTA I MARIA NO ROBAR ELS BÉNS ALIENS COM PREGAR ELS LLIBRES SAPIENCIALS LA VOCACIÓ
MONESTIR DE SANT BENET DE MONTSERRAT GRÀCIES PER COMPARTIR EL NOSTRE ESPAI VIRTUAL
